Entrevista a Nació digital

Àlex Hinojo: «Viquipèdia és una àgora pública i és difícil d’acceptar pels experts»

Entrevista publicada originalment aquí

S’autodefineix en el seu perfil de Twitter com un activista del coneixement lliure i els drets digitals i a la Viquipèdia es diu d’ell que és “director de projectes culturals sabadellenc”. Té algun que altre sobrenom, però respon a Àlex Hinojo (Cerdanyola, 1980) i dirigeix Amical Wikimedia, una organització sense ànim de lucre que promou la Viquipèdia. Va descobrir aquest món fa més d’una dècada, conduït per la seva passió de “devorar” cultura. Ajuda a difondre el coneixement de les institucions de forma “oberta i col·laborativa”, s’explica com un llibre obert i ataca contra tot allò que vol posar límits a Internet. 

– Segons la Viquipèdia, l’edició catalana i valenciana es va fundar el març de 2001. La segona després de l’anglesa.

– Viquipèdia és una síntesis del coneixement existent, els articles no tenen autor, són de tothom i estan fets en base a informació publicada. És tot voluntari. Igual que tots compartim informació a les xarxes socials, el que passa que aquesta només la veuen els nostres seguidors, a la Viquipèdia, no. Ho veu tothom. I si escrius alguna informació esbiaixada, ve algú i te la corregeix.

– Precisament, en la pròpia definició hi diu que les crítiques van centrades en els “prejudicis i inconsistències” i també en la “fiabilitat”.

– La qualitat del projecte depèn del número de voluntaris que hagin passat per l’article i del número de fonts consultades que fan referència.

– Si molts dels articles han d’estar fets en base a informacions publicades, si és falsa o incompleta, acaba repercutint en la qualitat de Viquipèdia. 

– En aquest cas, en l’ article només hi haurà una referència. Els viquipedistes ens preocupem més de la verificabilitat de la informació que no pas de la veracitat. No t’estic dient que sigui cert o fals, sinó d’on ho he tret. Per això, tant me fa si ho diu ABC o Nació Digital. I ho diu clarament en les bases legals, la Viquipèdia no dona cap garantia de validesa. Al contrari, fomenta l’esperit crític.

– Com es controla que no apareguin desqualificacions o errors ja sigui de dates, de noms i d’altres tipus.

– Hi ha un sistema de control de les etiquetes que si algú diu una tonteria es reverteix l’edició immediatament. També hi ha vigilància continua, qualsevol persona pot qüestionar el teu text o afegir informació. Al cap i a la fi, és la col·laboració científica de tota la vida: compartir un coneixement a l’àgora pública, que és Viquipèdia, i si la resta de la comunitat ho accepta, seguirà i sinó caurà. Però és un debat difícil d’acceptar pels experts i encara el tenim quan anem a les universitats.

“Els biaixos són normals. També passava amb les enciclopèdies, Larousse i la Britànica”

– Un dels crítics de l’enciclopèdia virtual va ser, el 2006, Sam Vaknin. La considerava, entre d’altres, anàrquica i  sense reconèixer els vertaders experts.  

– No és una anarquia, perquè es basa en una dicotomia clàssica de l’antropologia: llibertat i seguretat. Tens la llibertat que tothom pot editar amb la seguretat que tot queda enregistrat. Tot. Si es detecta un error, pots recuperar els canvis. Segueix el criteri de l’escepticisme científic: això és cert fins que algú no demostra el contrari. I s’han d’argumentar les publicacions igual que qualsevol altre. Dona igual que siguis un catedràtic, això equilibra l’accés a la informació. El que passa és que l’acadèmia clàssica s’ha guanyat la vida històricament per vendre 50.000 vegades la mateixa informació. I ara ja no, tota aquesta informació és gratuïta i els catedràtics s’han de buscar altres maneres, potser poden fer productes de més qualitat.

– I la informació, especialment la històrica, pot ser tendenciosa.

– Els biaixos existeixen, depèn de la llengua. Per exemple, en francès els víkings estan definits com a invasors i en finès com a herois nacionals. També es pot dir el mateix de la Guerra de les Malvines en castellà i en anglès. O sense anar més lluny, la Guerra dels Segadors en castellà és la “sublevación de Catalunya (1640)”. És una realitat cultural. És normal. També passava amb les enciclopèdies, Larousse i la Britànica definien de forma diferent, pàtria, llibertat, dona i avortament.

– Entre els voluntaris de Viquipèdia no hi ha distincions. 

– El problema és que hi ha un canvi de xoc entre un model institucional jeràrquic i un model institucional distribuït, el que importa és la feina que fas, la implicació i la teva xarxa i no importa el teu càrrec. Aquest nou magma s’està autoorganitzant i posa en qüestió l’altra institució i aquesta ha d’aportar valor i si no ho fa deixa de ser rellevant. Això està passant amb mitjans de comunicació, universitats i centres de coneixement. I si no aporten res, tard o d’hora cauran i això fa mal.

Critica el control que hi ha sobre els usuaris Foto: Albert Hernàndez


– Té dades de les consultes a la pàgina web.

– Entre 15 i 40 milions de pàgines vistes al mes. En castellà són 1.000 milions. 60 milions de visites l’hora. Som unes 1.500 o 2.000 persones editant mensualment. La pega que entre un 15 i 20% són dones, hi ha poca presència femenina. Va començar sent una font amateur, sense cap tipus de pretensió. Ara és la cinquena pàgina més llegida del món. Quan es busca informació d’última hora, els usuaris van al diari, però informació de context van a la Viquipèdia. Aquí tenim un problema.

– Posi’m un exemple.

– El rescat dels nens de Tailàndia. A quin mitja aniràs a buscar informació? Imagina’t que no saps res, ho busques a la Viquipèdia i ja no consultes el diari. És greu. I també és greu que els usuaris ens estem oblidant de llegir. Per les dades que tenim, sabem que no s’acaben llegint l’article sencer. La part superior i un o dos paràgrafs, ja està.

– El passat 4 de juliol Viquipèdia va tancar temporalment contra una directiva europea…

– … És una bogeria el que volen fer. Hi ha dues coses: la taxa de l’enllaç, que és com el cànon que van posar fa uns anys en impressores i cd’s per tot el tema de drets d’autor. Doncs, això és el mateix, però amb els enllaços. Això significa carregar-se l’ecosistema. Si vull entrar un article de Sabadell i poso com a referència dos enllaços de Nació Digital Sabadell, haig de pagar. No té sentit, perquè aporten trànsit, fan pujar el SEO i així és el funcionament d’Internet.

– I l’altre?

– És, tal com l’anomeno, la màquina de la censura. Consisteix que cada cop que pengis un contingut, si passa tots els filtres que no hi hagi drets d’autor, aleshores es publica. Asseguren que és un per un tema de copyright. Depenent del govern que hi hagi, com hem vist recentment, et deixarà penjar o no una cosa o una altra. A més, es crea una base de dades de tota la informació de tothom. El lobby de les majors, editorials i els media va en contra de totes les llibertats. Per què? Qui ho controla? Qui es queda tota aquesta informació? La UE en comptes de fer valdre els seus valors de cultura i llibertat, el que han fet ha estat abaixar-se el pantalons.

– Internet és ingovernable, una selva i ha permès que la gent s’organitzi.

– Partim de la base que seguretat i tecnologia són conceptes relatius. El poble s’està aprofitant d’aquests avenços tecnològics, però a un cost molt alt. El problema és que no és visible. La taca dels drets digitals als drets civils no és visible. Ens comuniquem, compartim fotos i informació. Això vol dir que saben què fem, com pensem, on anem, què consumim i quan. És com el forat de la capa d’ozó quan ens n’adonem, serà massa tard. I tenim indicis com la detenció de Tàmara Carrasco del CDR, quan tanquen un web perquè volen.

Imagina’t que ara ordenen detenir tots els que estan al Telegram del CDR Sabadell. Aquí no ha passat, però a Turquia sí. I ho poden fer, perquè estan bojos, ja ho vam veure l’1-O. No és un tema menor. Ara van tensant la corda i s’està veient amb el tuitaires, els rapers i aniran passant fins on sigui necessari. És un far west que s’ha de regular, perquè hi ha grans companyies actuant sense control i redactant les lleis. Pensa que Facebook té més diners que molts països de la Unió Europea.

– Ara que comenta el CDR. És una clara demostració de la utilitat d’Internet per organitzar-se.

– Però a quin cost? Creus que no estan controlats? Som l’enemic. La ciutadania autoorganitzada no interessa a cap poder. Mai. A nivell institucional, hi ha una part Disney, perquè anunciar un acord d’un ajuntament amb Viquipèdia és cridaner, modern.

– Quin escenari albira d’aquí a deu anys.

– Hi ha un expert sobre Internet, Genís Roca, que diu que igual que la industrialització va comportar la pèrdua de llocs de treball i l’aparició de sindicats per regular els drets dels treballadors, estem en una un escenari molt similar. La transformació digital posarà a prova la ciutadania. Anem cap a un escenari on els drets civils es tensen i si la ciutadania reacciona i s’autoorganitza, perfecte. En cas contrari, sortirem perdent. 

Entrevista a El Temps: Àlex Hinojo «A la Viquipèdia, cada comunitat lingüística és sobirana»

Entrevista a El Temps 2015
Entrevista a El Temps 2015
Entrevista a El Temps 2015

Nota: Entrevista realitzada per Àstrid Bierge per la revista El Temps i publicada originalment el juny de 2015 en paper i aquí. El text i la impressió de pantalla poden ser susceptibles de tenir drets d’autor vigents.

Com va entrar en el món de la Viquipèdia? 

-Buscava informació sobre el videoart, a la Viquipèdia no hi havia res en català i vaig pensar que aquell cap de setmana m’hi posaria i ho traduiria. Llavors em vaig adonar que en català no només no hi havia videoartistes sinó que ni tan sols hi havia artistes: ni Tàpies, ni Picasso, ni Miró? Estava tot per fer i em vaig començar a viciar.

-I des de llavors, quants articles ha fet ja?

-De creats, set o vuit mil. Però un 2% dels articles de la Viquipèdia els he iniciat jo?

-Deu haver après moltíssim!

-Sí, però s’oblida molta cosa? Quan anoto coses a la llibreta, després faig una petita recerca i ho deixo a la Viquipèdia. Sé que quan un dia ho torni a mirar, l’article estarà més desenvolupat i actualitzat. Et milloren els apunts!

-D’on trauen la informació per fer els articles si no és de la Viquipèdia?! 

-Fem una síntesi del coneixement existent. Per fer un article només cal un voluntari i fonts publicades. No és tan important la veracitat de la informació sinó la traçabilitat. És a dir, qui fa un article no està dient que allò sigui veritat, senzillament diu que ha estat publicat en aquest diari o en aquest llibre. Com més fonts i més diverses, millor és l’article. No pot ser qualsevol font, els blogs per exemple no s’accepten.

-Qui no ho accepta?

-La comunitat de viquipedistes.

-Però qui mana? 

-Ningú mana.

-I qui posa les regles?

-La comunitat. Les coses funcionen per consens. Els que estan interessats en un tema determinat ho xerren a la pàgina de discussió i arriben a un consens. La discussió de les regles i de cada article és oberta, tothom pot veure l’historial del procés de creació. I si hi ha alguna cosa que no t’agrada o amb la qual no estàs d’acord, ho pots dir.

-Quan parla de consens, es refereix a un consens de la comunitat en llengua catalana o de la comunitat global?

-A la Viquipèdia, cada comunitat lingüística és sobirana. Una particularitat de la Viquipèdia en català és que tampoc no s’accepten com a fonts les revistes municipals de govern. Hem decidit que són propaganda pura i dura.

-Es diu que vostè és l’únic viquipedista del món que cobra.

-No és cert. El 100% dels viquipedistes són voluntaris. Jo mai no he cobrat per fer articles. Ara bé,  sóc un professional alliberat d’Amical Wikimedia, que és una associació que fa difusió de la Viquipèdia.  L’objectiu d’Amical és que tot el coneixement sobre el món estigui disponible en català, gratis i a la xarxa, i que tot el coneixement sobre la cultura catalana en el seu sentit més ampli estigui en tots els idiomes del món. Atenc la premsa, faig feines d’organització i logística, faig tallers i porto els projectes de Glam-Wiki, que es fan amb universitats, biblioteques i museus.

-I hi ha altres figures com vostè?

-A l’estat sóc l’únic. A França tenen set o vuit persones, a Alemanya una trentena, al Regne Unit deu? Però és un model que no compartim perquè la gràcia no és tenir més gent treballant sinó tenir més voluntaris. El dia que jo no sigui necessari voldrà dir que hem fet bé la feina.

-Expliqui’ns un dels projectes. 

-Hem col·laborat amb la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, per exemple. Ens van dir les pintures que tenien en domini públic, les vam carregar a la Viquipèdia i vam contactar amb estudiants de belles arts i amb voluntaris del municipi perquè fessin articles sobre les obres. És el que haurien de fer les institucions culturals. Donen molta importància a les xarxes socials però caldria que fessin un pas més i demanessin la proactivitat de la ciutadania.

-També fan projectes de traducció

-Sí, un cop l’any. Aquest Sant Jordi vam fer un concurs a veure qui traduïa a més idiomes els articles de la Viquipèdia dedicats als catorze darrers guanyadors del Premi Sant Jordi. Abans estaven en català i en castellà i ara estan en quinze idiomes cada un. I l’any passat vam agafar cinquanta catalans il·lustres que estiguessin morts i els vam traduir a molts idiomes, vam fer uns 900 articles.

També, cada sis mesos, fem un projecte temàtic i escrivim articles d’un tema concret. Ara per exemple li toca a Letònia. Estem fent articles de política, geografia, història? Els de Letònia estan al·lucinant! Ens passa igual a la inversa, de sobte veus que un paio està traduint al kurd articles en català.

-D’una llengua  a l’altra, els articles normalment varien. 

-Sí, la informació sempre s’acaba localitzant.

-Per exemple, en català, el País Valencià es diu País Valencià i en castellà Comunidad Valenciana. 

-I si mires l’article dels víkings, en francès són uns invasors i en finès són herois nacionals, i tots dos tenen fonts que ho validen. Pots veure com es veu el món segons la cultura que l’explica, i aquí està la gràcia.

 -I si a algú no li agrada la fórmula País Valencià i constantment ho està canviant per Comunitat Valenciana? Teniu aquest tipus de problemes?

-Sí, però les decisions es prenen per consens, i en aquest cas la decisió va ser hegemònica. Si algú no hi està d’acord, pot argumentar-ho amb noves aportacions. Si algú canvia reiteradament una decisió consensuada per la comunitat o si algú fa un mal us reiterat de la Viquipèdia, se li envia un avís. Si ho torna a fer, se li pot bloquejar la IP per un temps o per sempre.

–Algunes discussions deuen ser llargues?

-N’hi ha que duren anys. En català, la més llarga, sens dubte, ha estat per l’article de Cristòfol Colom, que va durar tres o quatre anys. Gestionar diversos punts de vista molt extrems i aconseguir una fórmula que s’aprovi per consens, és un exemple de com resoldre un conflicte.

-Sorprèn l’alt nivell ortogràfic i gramatical de la Viquipèdia. 

-La Viquipèdia permet l’edició fordista de la creació de textos. Hi ha gent que no va aprendre català i l’escriu molt malament. Algú pot veure que hi ha un article amb moltes faltes però no té temps de corregir-lo, llavors l’etiqueta i va a un calaix d’articles pendents de corregir. Hi ha voluntaris a qui els encanta corregir faltes ortogràfiques o repassar la gramàtica i busquen en aquest calaix la feina pendent. També es poden etiquetar els articles mancats de coordenades, i hi ha voluntaris que es dediquen, com a hobby, a posar-ne. Aquest sistema permet que tothom pugui fer la part que li agrada i saltar-se la que l’avorreix.

-També és sorprenent que només hi hagi un 2% de vandalisme. 

-Tenim els bots, uns robots que van patrullant la Viquipèdia. Si un graciós escriu una paraulota enmig d’un article, es reverteix l’edició automàticament. Tenim més mecanismes de prevenció. Molts dels ordinadors de les escoles tenen l’accés bloquejat perquè la Viquipèdia no s’ompli de frases com ara “El Pol estima la Laia”. És normal, és la pintada del lavabo moderna, però cal evitar-ho. Els voluntaris també fan feina antivandàlica. Hi ha un historial obert on es veuen tots els canvis, i si algú veu que un graciós ha fet alguna cosa que no toca, ho pot desfer amb un sol clic.

-Hi ha gent que vulgui fer-se una pàgina de la Viquipèdia sense que estigui justificat? 

-Moltíssima!

-Quan està justificat i quan no?

-Perquè algú pugui tenir un article cal que hi hagi una cobertura significativa per referències alienes al subjecte. Per exemple, perquè un grup de música pugui ser-hi, cal que n’hagi parlat gent que no siguin els seus integrants. Igual que s’etiqueten els articles amb faltes d’ortografia, s’etiqueten els articles que podrien no complir els criteris d’accessibilitat. Hi ha voluntaris que són escombriaires i es dediquen a eliminar aquest tipus d’articles. Amb les eleccions municipals sempre tenim alcaldables o futurs regidors que es fan un article dient que van salvar un gatet el maig de l’any passat o que han estudiat una carrera que no han estudiat. Es mira, es valida, i si no hi ha fonts que en parlin, fora.

-Coneix els capos americans?

-Els capos som nosaltres. Els viquipedistes som els propietaris del projecte.

-Però els ha conegut?

-Sí, i tant. En Jimmy Wales, un dels fundadors, sempre ens posa d’exemple. Som referents en molt aspectes, i ara m’estic tirant floretes? Som de les comunitats més actives del món. Pel que fa a editors per nombre de parlants, en tenim quaranta vegades més que els castellans i dues-centes més que els anglesos. Pel que fa al nombre d’articles, si fos proporcional al nombre de parlants hauríem d’estar en la vuitanta-vuitena posició i en canvi estem a la dissetena. I a més, els projectes que estem fent amb la Glam-Wiki són referents a nivell mundial. Miri, les biblioteques públiques dels Estats Units volen copiar el model català de col·laboració amb la Viquipèdia, ens han demanat formalment que els ajudem a fer-ho.

-Quantes visites té la Viquipèdia en català?

-Depèn del calendari escolar, però obté entre vint-i-cinc i quaranta milions de pàgines vistes al mes. És el web més visitat en català. A més, quant a qualitat, la nostra està categoritzada com la millor Viquipèdia del món.

-Ah sí? 

-Sí, bé, la distinció es va fer a partir d’una mostra de mil articles i vam estar dos anys treballant per ser els millors en els articles escollits?

-I qui va donar el premi?

-La comunitat.

-És clar? Els fundadors no es guanyen la vida, amb la Viquipèdia?  

-No, res, zero. Amb les donacions es paguen els servidors i les persones que treballen per la seu central. Són unes quantes desenes de persones: informàtics, advocats, etc. El que queda es reparteix entre les diferents comunitats perquè paguin llocs de treball com el meu i els projectes que desenvolupen. Nosaltres aquest any hem demanat uns 80.000 dòlars per dur a terme els nostres. Ells són els que tenen la clau de la transferència, però no decideixen si ens els donen o no.

-Ho decideix la comunitat. 

-Sí! En aquest cas la comunitat mundial. Nosaltres, per exemple, som molt actius revisant els pressupostos dels altres. Si hi ha projectes que, pel que són, demanen massa diners, nosaltres ho diem. Es parla i s’arriba a un consens.

-Mai no s’ha pensat de posar-hi publicitat? 

-S’ha discutit moltes vegades a nivell mundial, però la comunitat sempre s’hi ha mostrat contrària.  El sistema funciona. La Viquipèdia és un model econòmic que no és monetari. Se sustenta gràcies a gent que, en el seu temps lliure, en comptes de consumir, produeix. I no per benefici propi sinó pel bé de la humanitat!

-Sembla un miracle. 

-Hi ha una frase clàssica que diu que la Viquipèdia només funciona a la pràctica, que a la teoria no podria funcionar. Si tu vas a un banc i dius que necessites cent mil dòlars per muntar un servidor per fer la millor enciclopèdia del món, en 380 idiomes, feta per voluntaris i finançada pels lectors, et dirà que ets boig i que això és impossible que funcioni. I mira, va la mar de bé.

-Què en pot treure un, fent de voluntari a Viquipèdia?

-A tots ens agrada que ens escoltin. La gent està contenta quan li fan quatre retuits, però el retorn digital que et dóna la Viquipèdia és molt més fort. Els meus articles, per exemple, tenen entre un i dos milions de visites mensuals. Si jo vull escriure un article sobre Rodrigo Rato, el que jo escrigui, que ha de estar bé, sortirà a la primera pàgina de Google. Si realment vols compartir coneixement, a la Viquipèdia allò que facis tindrà un gran impacte.

Close-Up número 30 : Àlex Hinojo -> Kippelboy

close up

close up

Entrevista publicada originalment aquí. Els textos i les imatges poden estar sotmeses a drets d’autor.

Entrevista Close-Up

Àlex Hinojo, és un conegut membre del sector cultural català. A la Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure, apareix amb el sobrenom de Kippelboy. Diplomat en Ciències Empresarials amb un postgrau en Gestió museística i un altre en Gestió Cultural, Àlex Hinojo és director de projectes culturals a Amical Wikimedia i un dels impulsors de la iniciativa #GLAMWIKI. Una de les seves prioritats és difondre el coneixement en català a la xarxa, així com la promoció de projectes entre museus i la Viquipèdia catalana.

Ll.B.: Parlem dels teus inicis i la teva relació amb el món de la cultura a través de la xarxa.

A.H.: Jo vaig estudiar Empresarials, després vaig fer un Màster en en Gestió Cultural, un postgrau, i un altre en Gestió de Museus. Sempre he estat d’una manera o un altre a la visió del negoci, de Cultura a fons, i la versió tecnològica. He fet com de pont entre aquests dos mons. I ara mateix ho estic fent pel que fa a la Viquipèdia i els projectes germans i les institucions culturals. Bàsicament treballo intentant que les col·leccions siguin el més obertes possibles i el més accessibles al gruix de la ciutadania.

Ll.B.: Comuniques tota aquesta informació a través de la xarxa.

A.H.: Sí, en el sector dels museus, per exemple, o els centre culturals, com estem ara, històricament hi ha hagut al meu entendre tres limitacions: l’una és geogràfica, hi ha d’haver l’Arxiu Comarcal del Bages, el Museu Comarcal de Manresa, el museu de no sé on. Un altre és el fet temporal; quan tens una exposició hi ha un límit. És allò: tens tres mesos. I un altre és legal. Que és la capacitat de difondre aquells continguts que tenen drets d’autor. Aleshores quan algun d’aquests tres casos ha quedat obsolet, pel que sigui, i ens salten la informació pública, la gràcia és que amb la xarxa en ho podem saltar tot això, en el sentit de dir: Jo puc des de Sabadell , que jo sóc de Sabadell, mirar el Museu Comarcal de Manresa sense haver d’anar-hi. I tinc tot el dret del món com a ciutadà. Per un altre, a nivell de temps, quan una exposició a tancat, què passa? Què succeïx amb tots aquells fons, tot aquell coneixement que s’ha generat? Allò on va? Es queda en un magatzem? Això ho podem redistribuir en el temps gràcies a la xarxa. I per un altre costat, per l’aspecte legal, exactament el mateix. Tu tens continguts que estan al domini públic, artistes morts fa més de vuitanta anys, que pots aprofitar de nou i que s’estan infrautilitzant en molts magatzems de museus. Nosaltres el que fem és que de tot aquell pastís intentar posar-lo a disposició de tothom perquè després cadascú faci el que vulgui, òbviament

Ll.B.: Ets membre del #GLAMWIKI. Explica’m una mica això.

A.H.: GLAM és un acrònim de Galleries • Libraries • Archives • Museums: Biblioteques, Arxius i Museus. Fa uns anys els voluntaris de la Viquipèdia van dir: “Estem fent la mateixa cosa, que és difondre coneixement al mateix mitjà, Internet, a la xarxa, pels mateixos motius, perquè ens agrada, però de manera separada. I si ho fem junts?” És un programa d’acostament dels sector cultural i els museus. Per fer exactament el que t’acabo de comentar. Anem a agafar tots els fons de les col·leccions públiques, que per una sèrie de limitacions, geogràfiques, no sé què, no són accessibles cent per cent, i les posem a l’abast de la ciutadania. I on les posem? Al lloc on mira més gent: la Viquipèdia, que és un dels sis o set llocs més visitats del món.

Ll.B.: L’any passat vareu guanyar el Premi Nacional de Cultura amb AMICAL WIKIMEDIA.

A.H.: Exacte. Jo formo part de l’associació AMICAL WIKIMEDIA i el que volem com a gran objectiu així, petit, és que tot el coneixement de la humanitat estigui a l’abast en català a la xarxa. I que tot el coneixement sobre la Cultura Catalana, entesa en el seu sentit més ampli, estigui a l’abast en qualsevol idioma del món. També en gratuït i per a tothom. Això genera riquesa intel·lectual i econòmica.

Ll.B.: Sí. Com llaurà per recollir més endavant.

A.H.: Sí. Tu ho poses allà, a disposició de tothom i cadascú se’n porta el que vulgui. Tu, que ets fotògraf, compateixes una foto, i aquest instant, la gent farà una lectura: l’un pot recordar una cosa, l’altre un altra. Nosaltres quan posem, per exemple, avui estava mirant llistes de túnels del Pirineus Orientals. Algú ha fet un article sobre això. S’ha dedicat a mapejar-ho i fer-ho. Jo no sé si això ho farà servir un enginyer, un historiador o un amant del territori del Pirineus Orientals. Jo el que faig és llistar-ho i ja ho farà servir algú.

Ll.B.: També has col·laborat amb alguns projectes amb institucions de Barcelona, com ara el Museu PicassoCCCB, MACBAFundació Joan Miró o Patrimoni.gencat.

A.H.: Sí, la veritat és que ens obren les portes a tothom. Tenim molta sort amb això perquè com hi ha mancança pressupostaria, de recursos humans… També existeix la tradició en aquest país de treballar amb la societat civil: associacions, amb gent, etcètera. Imaginat que ets un museu i et ve una associació i et diu: “Mira, de gratis, volem agafar tot el contingut, ordenar-ho, col·leccionar-ho, posar-ho a la disposició en un lloc que tindràs milers de visites. I a tu no et costarà res.” Home, si no t’obren les portes…

Ll.B.: Per la fotografia de les mans has triat una mena una targeta amb la imatge de “Kippelboy”, el teu sobrenom.

A.H.: Kippelboy és un nick, un mal nom, que faig servir a la xarxa des de els meus inicis. Això ve d’un llibre de ciència ficció, que és el de Somien els androides amb ovelles elèctriques?, d’en  Philip K. Dick, que després va inspirar la novel·la The Bladerunner, d’Alan I. Nourse. En aquest llibre, en fa molta gràcia, parla del concepte del kippel, que diu: “Tot el món tendeix cap una absoluta kippelització”. Què significa? El kippel són els objectes d’ahir. Els objectes inútils. Un diari, una capsa de llumins feta servir. I llavors, el llibre aquest, és una mena de teoria del caos, t’explica: “Si tu no fas res, el kippel va creixent”. Tothom ha de lluitar contra el kippel, però només pots lluitar-hi de manera temporal, perquè quan tu et moris el kippel continuarà creixent”. Llavors, aquesta de gràcia de, tu ves fent, digues el que vulguis, que jo vaig fent, vaig fent… Em va agradar molt, i em vaig posar Kippelboy. Aquest és el logotip.

Ll.B.: Quins projecte prepares?

A.H.: Ara, a nivell de wiki, estem treballant en dos projectes grans en curs. L’un és treballar amb la Xarxa de Biblioteques. Perquè amb la Xarxa de Biblioteques el que et permet és arribar a tota una xarxa territorial existent, no s’ha d’inventar la roda dues vegades. I a més, els usuaris de biblioteques, històricament són amants de la cultura, del coneixement. En el sentit de dir, si jo, a la Seu d’Urgell, hi ha algun senyor interessat en el patrimoni local, amb les motos, o amb la història natural del territori, segurament sigui usuari de biblioteca. I el bibliotecari o la bibliotecària el coneixerà. Si jo vull que col·labor-hi amb la Viquipèdia, per posar aquest patrimoni a disposició, no només de la gent de la Seu d’Urgell, sinó de tothom, doncs, li explico a la bibliotecària, i ella contacta amb aquesta persona. Aquest projecte, ara mateix, el trenta per cent de les biblioteques de Catalunya estan col·laborant amb Viquipèdia. I l’altra cosa que estem fent és amb universitats. A la Viquipèdia cadascú col·labora sobre el tema que li agrada. Però si hi ha forats, per exemple, calen articles de ceràmica, doncs amb les universitats, els alumnes, en comptes de fer els deures de classe, en un PDF, o en un Word, que acaba a les escombraries o el servidor de torn, si agafem tot aquest esforç, pagat amb diners públics, i aconseguim que els estudiants enlloc de copiar, editin articles a la Viquipèdia, el retorn social és immediat! No només pels alumnes del curs, sinó per la resta de societat. I a més emplenem forats. I això ho estem intentant fer amb totes les universitats, a través de la Xarxa Vives d’Universitats.

Ll.B.: Genial.

A.H.: Òbviament som una associació molt petita, ens consta, però com a una fita gran, ens agrada força.

Ll.B.: Una pregunta: com pot sortir a la Viquipèdia?

A.H.: No es recomana fer un article propi perquè costa molt ser neutral. Per fer un article les úniques coses que necessites són fonts que hagin parlat de la persona o del tema. T’he explico: els editors de la Viquipèdia no generem coneixement. L’únic que fem és síntesi de coneixement existent. Això què significa? Buscar totes les fonts que hagin parlat d’un tema i fer un resum. Com el típic treball de cole. No té res d’especial tampoc. No generem res. Per dir alguna cosa: ara hi ha hagut el documental aquell. Agafem totes les informacions que han anat apareguen a premsa i anem actualitzant l’article. Però sempre basant-nos en una font. Sempre una font aliena. Nosaltres no aportem ni criteri, ni conclusions, ni re. L’únic que diem és: això va passar a tal lloc i ho diuen aquestes fonts. Ens preocupem més per la traçabilitat que per la veracitat. El fet que quelcom estigui publicat no significa que sigui veritat. Tal dia va succeir això segons aquests diari i aquest altre. Llavors, per tenir un article a la Viquipèdia què cal tenir? Fonts alienes al subjecte que hagin parlat del tema. La validació sempre és de terceres persones, que validen la informació publicada. Si hi ha la pròpia persona que li agrada un determinat tema on ell surt, existeix un lloc que es diu La Taverna. Aleshores, pots demanar-ho allà, i la gent t’ho fa.

Ll.B.: L’accés a la xarxa, a la tecnologia, ens ajuda a la cultura. Com veus el futur tecnològic?

A.H.: El futur no el sé perquè no tinc ni idea del que passarà. El que sí que estic veient al present. Ara, per exemple, estem fent un projecte que es diu Wikidata, que és el següent pas de la Viquipèdia, on tu pots sumar totes les dades de la Viquipèdia i fer-li preguntes. Noves preguntes. Per exemple: “Quan pintors becats per la Beca de Roma que feia el Ministeri o qui fos, van pintar quadres i van exposar a París, entre el 1.800 i el 1850?” Punt. I t’ho diu. No ho has de buscar! Què passa? Que tot aquest sumatori d’informació, aquesta accessibilitat, ens portarà a fer-nos noves preguntes i a noves interpretacions. És a dir, aquest personatge pensàvem que era així, i era aixà. Tot això que teníem molt clar en el noucentisme, doncs resulta que no era tant. Perquè la producció real va ser “x”. O sigui: sumar informació sempre et permet arribar a noves preguntes. Connexió d’informació sempre genera coneixement. Per això necessitem una biblioteca! Tu donem, i jo, depenen de la meva trajectòria i els meus interessos ja arribaré a les meves conclusions. La xarxa és això. És aquest potencial. Ara mateix un nen de tretze, catorze anys, que l’hi agradi el monopatí (skate), o Plató, pot arribar a tota la informació que nosaltres no podíem arribar a la nostra edat. Jo sempre dic, quan jo tenia catorze anys, ja funciona Internet, però no era això, jo arribava al nivell Trivial Pursuit. No podia passar del nivell de la meva biblioteca popular. I ara no, si a tu t’agrada un tema, endavant, pots tirar milles. Amb dotze anys, si t’agrada, la fotografia, pots saber què està passant al dia, al moment, arreu del món. Això de cara a la creativitat és una explosió.

Ll.B.: Tens una compte molt popular, molt visitada a Twitter, que és @CatalanMuseums.

A.H.: És un altre dels meus projectes paral·lels. És una mica similar al que estàs fent tu amb les fotografies, les entrevistes Close-Up. Jo vaig fer Gestió de Museus i volia treballar en museus. És una cosa que no he pogut fer de moment, però vaig dir-me: Vull donar-me a conèixer una mica en el sector. Aleshores vaig trobar que faltava informació en anglès sobre els temes que estaven passant aquí. Molts museus ni tant sols eren a Twitter. Llavors vaig decidir fer informació sobre museus, centres culturals, en anglès. I dedico re, deu o quinze minuts al matí. Miro el que s’ha fet, agendes. Ho programo i ja està. La veritat és que funciona molt bé.

Ll.B.: Molt be! Et desitjo molta sort i moltes visites a l’Amical Wikimedia i la resta de projectes en curs: Wikidata, xarxes de Museus…

Avui feia fred, un fred hivernal, un dia que et diu a cau d’orella: anem a casa i navega una mica per la xarxa. Ideal per a consultar algunes entrades de la Viquipèdia Ens calen persones com l’Àlex Hinojo, Kippelboy, no fos cas que tot el coneixement en català esdevingui una mena de kippel i la informació de tots es vagi malbaratant enmig del marasme informatiu que emplena tots els mitjans.

TEXTE I FOTOGRAFIES: LLUÍS BUSSÉ © 2015
TWITTER: @LLUISBUSSE
E-MAIL: LLUISBUSSE@GMAIL.COM