La promoció, protecció i exercici dels drets humans a Internet

Traducció del text del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides (CC-BY-3.0)

El Consell de Drets Humans de l’Assemblea General de les Nacions Unides, en la seva sessió 32a, del 30 de juny de 2016 (A/HRC/32/L.20):

1. Afirma que els mateixos drets que les persones tenen al món físic, també s’han de protegir en el món digital, en particular la llibertat d’expressió, que és aplicable independentment de les fronteres i a través de qualsevol mitjà de comunicació, d’acord amb els articles 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans i del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics;

2. Reconeix la naturalesa global i oberta d’Internet com a força impulsora per accelerar el progrés cap al desenvolupament en les seves formes diverses, incloent-hi l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible;

3. Insta tots els estats a promoure i facilitar la cooperació internacional dirigida al desenvolupament de mitjans de comunicació i equipaments i tecnologies de la informació i la comunicació a tots els països;

4. Afirma que l’educació de qualitat juga un rol decisiu en el desenvolupament, i per tant, insta tots els estats a promoure l’alfabetització digital i a facilitar l’accés a la informació a Internet, la qual pot ser una eina important a l’hora de promoure el dret a l’educació;

5. Manifesta també la importància de proporcionar i ampliar l’accés a Internet des d’una aproximació integral basada en els drets humans, i demana a tots els estats que facin esforços per superar les diverses formes de fractura digital;

6. Insta tots els estats a superar la fractura digital de gènere i a potenciar l’ús de tecnologies facilitadores, en particular les tecnologies de la informació i la comunicació, per promoure l’apoderament de totes les dones i les nenes;

7. Encoratja tots els estats a prendre les mesures necessàries per promoure, amb la participació de persones amb discapacitat, el disseny, desenvolupament, producció i distribució de tecnologies i sistemes d’informació i comunicació accessibles per a aquestes persones, incloent-hi tecnologies de suport.

8. Crida tots els estats a abordar els problemes de seguretat a Internet d’acord amb les seves obligacions internacionals en matèria de drets humans, garantint la protecció de la llibertat d’expressió, la llibertat d’associació, la privacitat i altres drets humans del món digital, a través d’institucions democràtiques nacionals transparents, basades en l’estat de dret, d’una manera que es garanteixi la llibertat i la seguretat a Internet per tal que pugui continuar sent una força vibrant que generi un desenvolupament econòmic, social i cultural;

9. Condemna de forma inequívoca totes les violacions i abusos dels drets humans, com ara la tortura, les execucions extrajudicials, les desaparicions forçades i les detencions arbitràries, les expulsions, la intimidació i l’assetjament, a més de la violència de gènere, comeses contra les persones per exercir els seus drets humans i llibertats fonamentals a Internet, i crida a tots els estats a garantir la rendició de comptes en aquest sentit;

10. Condemna de forma inequívoca que es prenguin mesures per prevenir o interrompre intencionadament l’accés a la informació o la seva difusió en línia violant la legislació internacional sobre drets humans i demana a tots els estats que se n’abstinguin i deixin d’adoptar aquestes mesures;

11. Destaca la importància de combatre la la incitació a l’odi, la discriminació o la violència a Internet, tot promovent la tolerància i el diàleg;

12. Crida tots els estats a considerar la formulació i adopció de polítiques públiques nacionals sobre Internet -per mitjà de processos transparents i inclusius amb totes les parts interessades- que tinguin com a objectiu central garantir-ne l’accés universal i els drets humans;

13. Demana a l’Alt Comissionat que prepari un informe sobre vies per superar la fractura digital de gènere des d’una perspectiva de drets humans, tenint en compte l’assessorament dels estats, els procediments especials del Consell de Drets Humans, organitzacions internacionals, institucions nacionals de drets humans, la societat civil, la indústria, la comunitat de tècnics i acadèmics i altres actors interessats, i que el presenti al Consell de Drets Humans en el seu 35è període de sessions;

14. Encoratja els experts que executen els procediments especials del Consell de Drets Humans a tenir en compte en els seus mandats aquestes qüestions sempre que correspongui.

15. Decideix continuar reflexionant sobre la promoció, protecció i exercici dels drets humans -incloent-hi el dret a la llibertat d’expressió- tant a Internet com en d’altres tecnologies de la informació i la comunicació, i també seguir estudiant com Internet pot ser una eina important per fomentar la participació ciutadana, per al desenvolupament a cada comunitat i per exercir els drets humans, d’acord amb el seu programa de treball.

Manifest Cypherpunk

Traducció al català del text d’Eric Hughes (CCBYSA)

La privacitat és necessària per poder viure en una societat oberta en l’era electrònica. Privacitat no és secretisme. Un assumpte privat és allò que no volem que tothom sàpiga, mentre que un assumpte secret, és allò que no volem que sàpiga ningú. La privacitat és el poder que té un mateix de mostrar-se de forma selectiva al món.

Si dues parts mantenen algun tipus de tracte, cada una d’elles tindrà un record de la seva interacció. Cada part pot parlar sobre allò que recordi; com es podria prevenir això? Es podrien aprovar lleis en contra, però la llibertat d’expressió, encara més que la privacitat, és fonamental en una societat oberta; no volem restringir cap tipus de discurs. Si moltes parts parlen en un mateix fòrum, cadascuna pot dirigir-se a la resta i, entre totes, poden reunir coneixement sobre tercers. El poder de les comunicacions electròniques ha permès aquests discursos en grup, i no desapareixeran simplement perquè ho vulguem.

Com que desitgem la privacitat, ens hem d’assegurar que cadascuna de les parts que participen en una transacció només tinguin el coneixement estrictament necessari per a dur a terme aquella transacció. Com que qualsevol informació pot ser difosa, ens hem d’assegurar que revelem el mínim possible. En la majoria dels casos, la identitat personal no és destacable. Quan compro una revista en un quiosc i pago en efectiu al venedor, no li cal saber qui sóc. Quan li demano al meu proveïdor de correu electrònic que em deixi enviar i rebre missatges, no li cal saber amb qui estic parlant o què estic dient o què m’estan dient a mi els altres; al meu proveïdor només li cal saber com fer arribar el missatge i quants pagaments li dec. Quan el mecanisme subjacent de la transacció revela la meva identitat, la meva privacitat desapareix. No puc mostrar-me de forma selectiva; se m’obliga a revelar sempre el meu jo.

Per tant, en una societat oberta, la privacitat requereix sistemes de transacció anònima. Fins ara, el pagament en efectiu ha estat el principal sistema d’aquest tipus. Un sistema de transacció anònima no és un sistema de transacció secreta. Un sistema anònim dona als individus el poder de revelar la seva identitat quan així ho desitgin i només quan ho desitgin; aquesta és l’essència de la privacitat.

La privacitat, en una societat oberta, requereix també criptografia. Si dic alguna cosa, vull que només la puguin escoltar aquells a qui em dirigeixo. Si el contingut del meu discurs queda a l’abast de tothom, no tinc privacitat. Quan encriptem, posem de manifest el nostre desig de privacitat, i si encriptem amb una criptografia feble, indiquem que no tenim gaire desig de privacitat. A més a més, per revelar la nostra identitat amb seguretat quan el valor predeterminat és l’anonimat, cal una signatura criptogràfica.

No podem esperar que governs, corporacions o altres organitzacions grans i anònimes garanteixin la nostra privacitat de forma altruista. Treuen profit de parlar de nosaltres, i hem d’esperar que en parlin. Provar d’evitar que ho facin és lluitar contra la naturalesa de la informació. No és que la informació vulgui ser lliure, és que anhela ser lliure. La informació s’expandeix per omplir l’espai disponible d’emmagatzematge. La informació és la cosina jove, forta, del rumor; la informació és més àgil, té més ulls, en sap més i és menys comprensiva que el rumor.

Hem de defensar la nostra pròpia privacitat si en volem tenir cap. Hem d’unir-nos i crear sistemes que permetin dur a terme transaccions anònimes. La gent ha estat defensant la seva pròpia privacitat durant segles per mitjà de xiuxiueigs, foscor, sobres, portes tancades, encaixades de mans secretes i missatgers. Les tecnologies del passat no permetien disposar d’una privacitat forta, però les tecnologies electròniques sí que ho permeten.

Nosaltres, els cypherpunks, estem entregats a construir sistemes anònims. Estem defensant la nostra privacitat amb criptografia, amb sistemes d’enviament anònim de correu electrònic, amb signatures digitals i amb moneda electrònica.

Els cypherpunks escrivim codi. Sabem que cal disposar de programari que defensi la privacitat, i com que no aconseguirem privacitat si no disposem d’aquest programari, nosaltres l’escriurem. Publiquem el nostre codi perquè els nostres companys cypherpunks puguin practicar i jugar amb ell. El nostre codi és lliure perquè el pugui usar tothom, arreu del món. No ens preocupa gaire si no aproves el programari que escrivim. Sabem que el programari no es pot destruir i que un sistema àmpliament distribuït no es pot desactivar.

Els cypherpunks deplorem les regulacions de la criptografia perquè l’encriptació és, fonamentalment, un acte privat. L’acte d’encriptar, de fet, elimina informació del reialme públic. Les lleis contra la criptografia només abasten les fronteres nacionals i allà on arriba el braç de la seva violència. La criptografia s’estendrà inevitablement a tot el món i, amb ella, els sistemes de transacció anònima que fa possibles.

Perquè la privacitat s’estengui arreu, ha de formar part d’un contracte social. La gent ha d’implementar aquests sistemes per al bé comú. La privacitat només s’estén fins allà on arribi la cooperació entre companys dins la societat. Nosaltres els cypherpunks ens interessem per les vostres preguntes i preocupacions i esperem poder-vos motivar per tal de no defraudar-nos a nosaltres mateixos. Tot i així, no ens desviarem del nostre camí perquè alguns no estiguin d’acord amb els nostres objectius.

Els cypherpunks estem implicats de forma activa en fer que les xarxes siguin més segures per a la privacitat. Fem-ho junts sense perdre temps.

Endavant.

Declaració d’independència del Ciberespai

markusspiske CC0 via Pixabay

Traducció al català del clàssic text de John Perry Barlow (CCBYSA)

Governs del Món industrial, vosaltres, gegants fatigats de carn i d’acer, vinc del Ciberespai, la nova llar de la Ment. En nom del futur, us demano als del passat que ens deixeu en pau. No sou benvinguts entre nosaltres. No teniu cap poder allà on ens reunim.

No hem escollit cap govern, ni pretenem fer-ho, per això, m’adreço a vosaltres sense més autoritat que aquella amb la què parla sempre la llibertat. Declaro l’espai global i social que estem construint, independent per naturalesa de les tiranies que tracteu d’imposar-nos. No teniu cap dret moral de governar-nos ni posseïu mètodes per aplicar la vostra llei que hàgim de témer realment.

Els governs obtenen els seus poders justos del consentiment d’aquells que són governats. Vosaltres ni els heu sol·licitat, ni els heu rebut. No us hem convidat. No ens coneixeu, ni a nosaltres ni al nostre món. El Ciberespai no es troba dins les vostres fronteres. No us penseu pas que podeu construir-lo com si es tractés d’un projecte d’obra pública. No podeu. És un acte de la naturalesa que creix a través de les nostres accions col·lectives.

No heu participat a la nostra gran conversa col·lectiva, ni vau crear la riquesa dels nostres mercats. No coneixeu la nostra cultura, la nostra ètica, o els codis no escrits que ja proporcionen a la nostra societat més ordre del que es podria obtenir a través de qualsevol de les vostres imposicions.

Afirmeu que hi ha problemes entre nosaltres que heu de solucionar. Feu servir aquesta idea com a excusa per envair els nostres recintes. Molts d’aquests problemes no existeixen. On realment hi hagi conflictes, on hi hagi errors, els identificarem i els corregirem amb els nostres mitjans. Estem elaborant el nostre propi Contracte social. Aquesta governança prendrà forma d’acord amb les condicions del nostre món, no del vostre. El nostre món és diferent.

El Ciberespai es compon de transaccions, relacions i pensament mateix, disposats com una ona estacionària a la teranyina de les nostres comunicacions. El nostre és un món que es troba al mateix temps a tot arreu i enlloc, però no allà on viuen els cossos.

Estem creant un món al qual tothom hi pot accedir, sense privilegis o prejudicis a causa de la raça, el poder econòmic, la força militar o el lloc de naixement.

Estem creant un món on qualsevol persona, a qualsevol lloc, pot expressar les seves creences, tant és com siguin d’insòlites, sense por de ser forçat al silenci o la conformació.

Els vostres conceptes legals sobre propietat, expressió, identitat, moviment i context, no ens afecten. Tots ells es basen en la matèria, i no hi ha matèria aquí.

Les nostres identitats no tenen cos, per tant, a diferència de vosaltres, no podem obtenir l’ordre per mitjà de la coacció física. Creiem que la nostra governança emergirà de l’ètica, de l’egoisme il·lustrat i del bé comú. Les nostres identitats poden distribuir-se a través de moltes de les vostres jurisdiccions. L’única llei que reconeixeran totes les nostres cultures constituents és la Regla d’or. Esperem poder construir sobre aquesta base les nostres solucions concretes. Però no podem acceptar les solucions que esteu intentant imposar.

Als Estats Units heu creat una llei, la Llei de Telecomunicacions, que repudia la vostra pròpia Constitució i insulta els somnis de Jefferson, Washington, Mill, Madison, De Tocqueville i Brandeis. Aquests somnis han de renéixer ara en nosaltres.

Us fan por els vostres propis fills, perquè són natius en un món on vosaltres sempre sereu immigrants. Com que els teniu por, encomaneu a la vostra burocràcia les responsabilitats parentals que no sou capaços de confrontar per covardia. Al nostre món, tots els sentiments i expressions d’humanitat, des dels més degradants als més angelicals, són parts d’un mateix tot, la conversa global de bits. No podem separar l’aire que asfixia d’aquell sobre el qual baten les ales.

A la Xina, Alemanya, França, Rússia, Singapur, Itàlia i els Estats Units, esteu tractant de prevenir el virus de la llibertat, erigint punts de vigilància a les fronteres del Ciberespai. Això pot servir per contenir el contagi durant un breu període de temps, però no funcionarà en un món que aviat quedarà cobert pels mitjans de transmissió de bits.

Les vostres indústries de la informació, cada cop més obsoletes, es perpetuarien a base de proposar lleis, als Estats Units i a qualsevol altre lloc, que afirmin posseir la paraula arreu del món. Aquestes lleis declararien que les idees són un altre producte industrial, tan noble com un lingot de ferro colat. En el nostre món, qualsevol cosa que pugui crear la ment humana, pot ser reproduïda i distribuïda infinitament a cost zero. La transmissió global del pensament ja no depèn de les vostres fàbriques.

Aquestes mesures cada cop més hostils i colonialistes ens situen a la mateixa posició d’aquells pioners de l’amor per la llibertat i l’autodeterminació que van haver de lluitar contra l’autoritat d’uns poders distants i desinformats. Hem de declarar els nostres “jo” virtuals immunes a la vostra sobirania, encara que continuem consentint el vostre poder sobre els nostres cossos. Ens estendrem pel planeta de manera que ningú no podrà detenir els nostres pensaments.

Crearem una civilització de la Ment al Ciberespai. Que sigui més humana i justa que el món creat fins avui pels vostres governs.

8 de febrer de 1996, Davos (Suïssa).

Cap a una nova ètica informativa

Women standing in a picket line reading the newspaper PM.

Internet ha suposat un canvi d’escala a tots els nivells que ha afectat la manera com accedim, consumim i ens relacionem amb la informació. En pocs anys, hem passat d’un procés en què la curiositat motivava la cerca cap a un sistema automatitzat que ens suggereix continguts que se suposa que ens agradaran. Alhora, es desdibuixen les fronteres entre mitjà, canal i font, i tots ens creiem emissors i receptors de continguts. Aquest nou paradigma de suposada socialització de la informació es produeix en un escenari hipercentralitzat on els algoritmes d’empreses com Google, Facebook o Twitter canalitzen i influeixen sobre un altíssim percentatge de la informació que consumim. Com ens afecta tot això? Quins en són els riscos i beneficis potencials?

 

Continua llegint «Cap a una nova ètica informativa»