Categories
Articles Català Coneixement

Kyle Chayka: «La plataforma ens connecta, però també homogeneïtza els gustos»

Parlem amb el periodista sobre minimalisme i sobre com ens afecta aquesta tendència a l’hora de relacionar-nos amb la realitat que ens envolta.

El minimalisme és tendència. Però aquest corrent estètic, que advoca per tenir i necessitar menys coses, ha estat fagocitat per la lògica capitalista, que l’utilitza per homogeneïtzar tendències estètiques d’arreu. El periodista de The New Yorker Kyle Chayka reflexiona sobre aquest procés i ens convida a parar atenció al que ens envolta.

Kyle Chayka és un cronista digital que escriu sobre internet i sobre la complexitat contemporània dels entorns digitals, i comparteix els seus textos en publicacions destacades com The New Yorker. Per què algunes coses es fan virals? D’on venen els mems? On comencen les tendències globals?

En aquest procés d’arqueologia digital, Chayka s’ha fixat en un dels elements que fan de connector entre diverses tendències estètiques: el minimalisme. És present als continguts que consumim a les xarxes socials, als espais culturals de referència, a les plataformes, als Airbnb, als cafès, fins i tot a casa nostra. La tesi del seu llibre Desear menos (Gatopardo, 2022) s’amaga en un cúmul d’experiències personals barrejades amb moltíssima informació sobre la història de l’art, i explica per què el mimimalisme s’ha convertit en una commodity.

Chayka defensa que el minimalisme és portar una vida més simple, tenir menys coses, necessitar-ne menys i poder parar atenció al que tenim al davant i apreciar-ho. És una idea per simplificar i reduir les necessitats i ser conscient d’un mateix i de l’entorn.

Com sempre, el capitalisme ha fagocitat el concepte, i ara podem comprar productes de bellesa minimalista, llums minimalistes, cases minimalistes i mobles minimalistes, i veure sèries minimalistes. Un concepte nascut en l’entorn de l’art contemporani que s’ha convertit en una etiqueta més del màrqueting, fins a arribar a la paradoxa de convidar a comprar un objecte per viure una vida sense tants objectes. Comprar més per tenir menys.

El minimalisme s’ha descontextualitzat, s’ha convertit en una excusa per promoure un monocultiu estètic, que unifica tendències arreu del món i fa que entrem en un cafè o en un apartament i no sapiguem si som a Nova York, a Praga o a Sevilla. És la tendència estàndard de la gentrificació, una falsa neutralitat pretesa. Per a Chayka, Occident ha adoptat una versió edulcorada i naïf del minimalisme, segons la qual sembla que vulguem deslliurar-nos del món físic per poder centrar-nos en el món digital. Que la realitat sigui un decorat amable, un teló de fons neutre però amb tocs confortables amb els quals puguem expressar-nos, destacar, connectar-nos al wifi i gaudir de les nostres pantalles, una mena de projecció de l’estat ideal de la generació mil·lennista. https://player.vimeo.com/video/672855395?h=2b814ef94a&dnt=1&app_id=122963&html5=1&title=0&byline=0&portrait=0&autoplay=0Kyle Chayka. Sobre l’abundància digital

L’estètica del minimalisme s’ha menjat la idea original: en comptes d’ajudar-nos a connectar més amb les coses i amb la realitat, i a reflexionar sobre la nostra relació amb l’entorn, aquest minimalisme corporatiu promou l’homogeneïtzació, el consum i l’aïllament.

Chayka defineix aquests espais homogeneïtzats com Airspace, una estètica estèril difosa per totes bandes per les plataformes de Silicon Valley. No es tracta de grans multinacionals oferint la seva estètica a totes les delegacions o botigues de qualsevol punt del planeta, sinó que més aviat milers de propietaris de cafès d’arreu del món han decidit de manera independent adoptar la mateixa estètica falsament artesanal. Les plataformes digitals han acabat produint «una harmonització de gustos» a tot el món, i això fa que, quan viatgem, sempre tornem al mateix lloc. Que tots els centres de les ciutats s’assemblin. Segons Chayka, AirSpace són les cafeteries, els bars, les oficines i els espais de cotreball que comparteixen els mateixos elements distintius: mobles minimalistes, torrades d’alvocat i cervesa artesana. Fusta recuperada. Il·luminació industrial i una bona connexió a internet.

Una globalització estètica impulsada des d’un punt de vista estatunidenc, amb uns valors implícits en la infraestructura. Les xarxes socials han permès la connexió de milers de milions de persones arreu del món, però també la propagació i la unificació de criteris estètics corporatius. De cop i volta tots tenim els mateixos referents culturals i estètics. Si Hollywood va marcar una hegemonia cultural durant la segona meitat del segle XX, Silicon Valley ara és l’origen d’aquesta nova hegemonia, que ha facilitat des de la unificació estètica fins a la propagació de la desinformació. Estiguem connectats o no, les plataformes afecten el nostre entorn, el nostre barri, decideixen quines botigues i restaurants tenim a l’entorn. És com si, en el fons, el món físic fos només una superfície, una interfície del món digital.

Però com podem sobreviure en un entorn homogeneïtzat, accelerat i descontextualitzat, on ser proactiu i mantenir la curiositat i l’esperit crític cada cop exigeix més esforços, on els algorismes barregen informació, desinformació i continguts patrocinats en un mateix espai? Per a Chayka, internet necessita context; necessitem recuperar la iniciativa, en comptes de deixar-nos portar pels feeds gestionats per l’algorisme de Netflix, Instagram o qualsevol altra plataforma; necessitem generar nous espais de descoberta profunda, noves plataformes o projectes centrats en informació de nínxol, verificada. Hem de deixar de ser consumidors passius de continguts, mantenir l’esperit crític i exigir plataformes en què el consum de continguts sigui més personalitzable, en què el feed recomanat de l’algorisme sigui només una de les opcions d’accés a la informació.

Actualment barregem oci, feina, informació i desinformació en un mateix fil en plataformes digitals accelerades, en què el contingut polaritzat genera més impacte que el contingut de fons, i en què només ens importa el present immediat. Un llibre de fa deu anys pot ser molt interessant, però a internet un text de fa uns quants dies sovint es considera obsolet.

D’altra banda, cal acceptar que a internet els entorns audiovisuals han anat guanyant espai a la paraula. La lectura és un procés actiu que exigeix l’esforç d’intentar entendre alguna cosa. Les imatges, en canvi, es comuniquen immediatament. A mesura que l’estructura d’internet ha millorat, s’ha tornat cada cop més visual, és més efectiva i permet un consum més passiu: cal menys atenció per mirar un vídeo que per llegir un article. Històricament, internet havia estat un molt bon espai per la paraula escrita; la humanitat podia expressar-s’hi més que mai i s’hi havien creat espais i projectes per a tot tipus d’interessos i comunitats. Per a Chayka, aquest canvi progressiu cap a l’ús de narratives audiovisuals i el creixement de continguts d’àudio de l’estil dels podcast, que s’imposen al clàssic article de text, no té per què ser dolent.

Chayka ho considera un nou ecosistema informatiu diferenciat, amb un nou ventall d’oportunitats d’oferir context i educar la ciutadania. Un minut de vídeo de TikTok pot ser banal o pot ser una eina de comunicació molt potent, depenent de l’ús que en vulguem fer. El repte és com podem oferir contingut de qualitat embolcallat en entorns on triomfa la banalitat. Com podem continuar alimentant l’esperit i la curiositat en entorns especialment dissenyats per potenciar la passivitat.

Chayka escriu sobre el minimalisme per aquest motiu: per defensar un tipus de relació amb la realitat que ens envolta. L’art, la música, l’arquitectura i la filosofia que descriu en el seu llibre no s’ocupen d’una estètica determinada. Intenten buscar experiències no mediatitzades, procuren parar atenció al que ens envolta sense erigir barreres i miren d’acceptar l’ambigüitat, entenent que els oposats poden formar part d’un tot. Per a Chayka, el minimalisme no ofereix respostes, ni una guia o un manual, sinó que proposa una altra manera de viure que es pot prolongar cap al futur més enllà del que dura una moda, i aquests principis encara són vàlids, més enllà de l’apropiació capitalista del concepte i de la banalització que n’han fet les grans corporacions

Article publicat originalment al blog del CCCBLAB.