Manifest Cypherpunk

Traducció al català del text d’Eric Hughes (CCBYSA)

La privacitat és necessària per poder viure en una societat oberta en l’era electrònica. Privacitat no és secretisme. Un assumpte privat és allò que no volem que tothom sàpiga, mentre que un assumpte secret, és allò que no volem que sàpiga ningú. La privacitat és el poder que té un mateix de mostrar-se de forma selectiva al món.

Si dues parts mantenen algun tipus de tracte, cada una d’elles tindrà un record de la seva interacció. Cada part pot parlar sobre allò que recordi; com es podria prevenir això? Es podrien aprovar lleis en contra, però la llibertat d’expressió, encara més que la privacitat, és fonamental en una societat oberta; no volem restringir cap tipus de discurs. Si moltes parts parlen en un mateix fòrum, cadascuna pot dirigir-se a la resta i, entre totes, poden reunir coneixement sobre tercers. El poder de les comunicacions electròniques ha permès aquests discursos en grup, i no desapareixeran simplement perquè ho vulguem.

Com que desitgem la privacitat, ens hem d’assegurar que cadascuna de les parts que participen en una transacció només tinguin el coneixement estrictament necessari per a dur a terme aquella transacció. Com que qualsevol informació pot ser difosa, ens hem d’assegurar que revelem el mínim possible. En la majoria dels casos, la identitat personal no és destacable. Quan compro una revista en un quiosc i pago en efectiu al venedor, no li cal saber qui sóc. Quan li demano al meu proveïdor de correu electrònic que em deixi enviar i rebre missatges, no li cal saber amb qui estic parlant o què estic dient o què m’estan dient a mi els altres; al meu proveïdor només li cal saber com fer arribar el missatge i quants pagaments li dec. Quan el mecanisme subjacent de la transacció revela la meva identitat, la meva privacitat desapareix. No puc mostrar-me de forma selectiva; se m’obliga a revelar sempre el meu jo.

Per tant, en una societat oberta, la privacitat requereix sistemes de transacció anònima. Fins ara, el pagament en efectiu ha estat el principal sistema d’aquest tipus. Un sistema de transacció anònima no és un sistema de transacció secreta. Un sistema anònim dona als individus el poder de revelar la seva identitat quan així ho desitgin i només quan ho desitgin; aquesta és l’essència de la privacitat.

La privacitat, en una societat oberta, requereix també criptografia. Si dic alguna cosa, vull que només la puguin escoltar aquells a qui em dirigeixo. Si el contingut del meu discurs queda a l’abast de tothom, no tinc privacitat. Quan encriptem, posem de manifest el nostre desig de privacitat, i si encriptem amb una criptografia feble, indiquem que no tenim gaire desig de privacitat. A més a més, per revelar la nostra identitat amb seguretat quan el valor predeterminat és l’anonimat, cal una signatura criptogràfica.

No podem esperar que governs, corporacions o altres organitzacions grans i anònimes garanteixin la nostra privacitat de forma altruista. Treuen profit de parlar de nosaltres, i hem d’esperar que en parlin. Provar d’evitar que ho facin és lluitar contra la naturalesa de la informació. No és que la informació vulgui ser lliure, és que anhela ser lliure. La informació s’expandeix per omplir l’espai disponible d’emmagatzematge. La informació és la cosina jove, forta, del rumor; la informació és més àgil, té més ulls, en sap més i és menys comprensiva que el rumor.

Hem de defensar la nostra pròpia privacitat si en volem tenir cap. Hem d’unir-nos i crear sistemes que permetin dur a terme transaccions anònimes. La gent ha estat defensant la seva pròpia privacitat durant segles per mitjà de xiuxiueigs, foscor, sobres, portes tancades, encaixades de mans secretes i missatgers. Les tecnologies del passat no permetien disposar d’una privacitat forta, però les tecnologies electròniques sí que ho permeten.

Nosaltres, els cypherpunks, estem entregats a construir sistemes anònims. Estem defensant la nostra privacitat amb criptografia, amb sistemes d’enviament anònim de correu electrònic, amb signatures digitals i amb moneda electrònica.

Els cypherpunks escrivim codi. Sabem que cal disposar de programari que defensi la privacitat, i com que no aconseguirem privacitat si no disposem d’aquest programari, nosaltres l’escriurem. Publiquem el nostre codi perquè els nostres companys cypherpunks puguin practicar i jugar amb ell. El nostre codi és lliure perquè el pugui usar tothom, arreu del món. No ens preocupa gaire si no aproves el programari que escrivim. Sabem que el programari no es pot destruir i que un sistema àmpliament distribuït no es pot desactivar.

Els cypherpunks deplorem les regulacions de la criptografia perquè l’encriptació és, fonamentalment, un acte privat. L’acte d’encriptar, de fet, elimina informació del reialme públic. Les lleis contra la criptografia només abasten les fronteres nacionals i allà on arriba el braç de la seva violència. La criptografia s’estendrà inevitablement a tot el món i, amb ella, els sistemes de transacció anònima que fa possibles.

Perquè la privacitat s’estengui arreu, ha de formar part d’un contracte social. La gent ha d’implementar aquests sistemes per al bé comú. La privacitat només s’estén fins allà on arribi la cooperació entre companys dins la societat. Nosaltres els cypherpunks ens interessem per les vostres preguntes i preocupacions i esperem poder-vos motivar per tal de no defraudar-nos a nosaltres mateixos. Tot i així, no ens desviarem del nostre camí perquè alguns no estiguin d’acord amb els nostres objectius.

Els cypherpunks estem implicats de forma activa en fer que les xarxes siguin més segures per a la privacitat. Fem-ho junts sense perdre temps.

Endavant.