Can you hear me Major Tom?

El març de 2012 el llavors conseller Ferran Mascarell i Canalda va presentar la seva proposta de Bases per a un nou Pla de Museus que havia de desenvolupar-se entre 2012 i 2020.

Mascarell va dissenyar un pla de museus basat en un sistema de constel·lacions, on els grans museus liderarien un conjunt de set xarxes territorials. Les institucions que havien de fer de capçalera eren el Museu Nacional d’Art de Catalunya; el Museu Nacional de Ciències Naturals; el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, i un quart àmbit format a partir del Museu d’Història de Catalunya, el Museu d’Arqueologia, el Museu d’Etnologia i el Museu de la Ciència i la Tècnica. Mascarell recuperava així l’antiga proposta de creació d’un Museu Catalònia. També s’impulsava la creació d’una Col·lecció Nacional d’Art, la Col·lecció Nacional de Fotografia i els Dipòsits Nacionals d’Art i Arqueologia.

Es tractava d’una presentació funcionalista de tipus Powerpoint, on es marcaven les línies de treball de la conselleria pel que fa al patrimoni i al conjunt de museus, però no s’argumentaven les decisions ni es contextualitzava la informació. La presentació era el propi pla i el pla era la presentació. S’anunciaven els canvis, grans canvis, però no hi havia documentació publicada per poder contextualitzar-los. Es mostrava una visió del patrimoni com un eix identitari i vertebrador del territori, però a l’hora -al meu parer- estava esbiaixat cap a esforçar-se en mostrar el potencial econòmic del mateix.

Què se n’ha fet de totes aquelles propostes?

Constel·lacions

Des les quatre constel·lacions que havien d’estructurar el sistema museístic (xarxa MNAC, la Xarxa del nou Museu d’Història de Catalunya, Xarxa Museu Nacional de Ciències Naturals i Xarxa MACBA) sembla ser que el MNAC va ser un dels primers en posar fil a l’agulla, constituint a finals de 2014 la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, establir una progressiva col·laboració real amb els museus integrants. Pel que fa a la part arqueològica es va treballar en la marca Arqueoxarxa, però fa temps que no actualitzen ni el seu portal ni els seus perfils de xarxes socials. Els museus d’història van organitzar la XMHCAT. Els Museus Etnològics van obrir un blog, desactualitzat des de 2013.

:Nota: Secció actualitzada gràcies a la informació facilitada per Daniel Zapater en els comentaris del post

Agència Catalana de Patrimoni Cultural

Basant-se en el model cultural anglosaxó, es va crear l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural i progressivament es va anar dotant de responsabilitats i recursos, amb l’objectiu de millorar l’eficiència del sistema de museus. L’ACPC ha anat fent bona feina de gestió els darrers anys. El febrer de 2016 es va anunciar que Àlex Susanna s’incorporaria a l’equip directiu per donar-li contingut polític a l’agència. Caldrà veure quines competències se li assignen i vigilar el risc de solapament amb les assignades a Jusèp Boya, director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Col·leccions nacionals i dipòsits nacionals

El pla proposava la creació d’una col·lecció nacional d’art i una altra de fotografia. A 2016 no tinc constància de la creació de la col·lecció nacional d’art però sí de la creació, el 2015, d’un nou Pla Nacional de Fotografia, on es menciona de nou la creació d’una col·lecció nacional. Pel que fa als dipòsits nacionals, no he trobat informació sobre la creació dels mateixos.

Amb aquest pla a mig executar, l’estiu de 2015 es va encetar la redacció d’un nou pla de museus 2015-2025.

Quatre anys després… s’està fent bona feina? Es van presentar més coses de les que mai es faran? Les col·leccions nacionals són només un camp més en les metadades o són projectes reals? Les noves propostes de museus (Arquitectura, fotografia, llibre, Ermitage…) desvien o accentuen el pla de museus inicial? Com es fa tot això amb un 0,7% del pressupost?

.. què en penseu?

Foto: ESO/A. Fitzsimmons [CC BY 4.0], via Wikimedia Commons