Entrevista a El Temps 2015
Entrevista a El Temps 2015

Nota: Entrevista realitzada per Àstrid Bierge per la revista El Temps i publicada originalment el juny de 2015 en paper i aquí. El text i la impressió de pantalla poden ser susceptibles de tenir drets d’autor vigents.

Com va entrar en el món de la Viquipèdia? 

-Buscava informació sobre el videoart, a la Viquipèdia no hi havia res en català i vaig pensar que aquell cap de setmana m’hi posaria i ho traduiria. Llavors em vaig adonar que en català no només no hi havia videoartistes sinó que ni tan sols hi havia artistes: ni Tàpies, ni Picasso, ni Miró? Estava tot per fer i em vaig començar a viciar.

-I des de llavors, quants articles ha fet ja?

-De creats, set o vuit mil. Però un 2% dels articles de la Viquipèdia els he iniciat jo?

-Deu haver après moltíssim!

-Sí, però s’oblida molta cosa? Quan anoto coses a la llibreta, després faig una petita recerca i ho deixo a la Viquipèdia. Sé que quan un dia ho torni a mirar, l’article estarà més desenvolupat i actualitzat. Et milloren els apunts!

-D’on trauen la informació per fer els articles si no és de la Viquipèdia?! 

-Fem una síntesi del coneixement existent. Per fer un article només cal un voluntari i fonts publicades. No és tan important la veracitat de la informació sinó la traçabilitat. És a dir, qui fa un article no està dient que allò sigui veritat, senzillament diu que ha estat publicat en aquest diari o en aquest llibre. Com més fonts i més diverses, millor és l’article. No pot ser qualsevol font, els blogs per exemple no s’accepten.

-Qui no ho accepta?

-La comunitat de viquipedistes.

-Però qui mana? 

-Ningú mana.

-I qui posa les regles?

-La comunitat. Les coses funcionen per consens. Els que estan interessats en un tema determinat ho xerren a la pàgina de discussió i arriben a un consens. La discussió de les regles i de cada article és oberta, tothom pot veure l’historial del procés de creació. I si hi ha alguna cosa que no t’agrada o amb la qual no estàs d’acord, ho pots dir.

-Quan parla de consens, es refereix a un consens de la comunitat en llengua catalana o de la comunitat global?

-A la Viquipèdia, cada comunitat lingüística és sobirana. Una particularitat de la Viquipèdia en català és que tampoc no s’accepten com a fonts les revistes municipals de govern. Hem decidit que són propaganda pura i dura.

-Es diu que vostè és l’únic viquipedista del món que cobra.

-No és cert. El 100% dels viquipedistes són voluntaris. Jo mai no he cobrat per fer articles. Ara bé,  sóc un professional alliberat d’Amical Wikimedia, que és una associació que fa difusió de la Viquipèdia.  L’objectiu d’Amical és que tot el coneixement sobre el món estigui disponible en català, gratis i a la xarxa, i que tot el coneixement sobre la cultura catalana en el seu sentit més ampli estigui en tots els idiomes del món. Atenc la premsa, faig feines d’organització i logística, faig tallers i porto els projectes de Glam-Wiki, que es fan amb universitats, biblioteques i museus.

-I hi ha altres figures com vostè?

-A l’estat sóc l’únic. A França tenen set o vuit persones, a Alemanya una trentena, al Regne Unit deu? Però és un model que no compartim perquè la gràcia no és tenir més gent treballant sinó tenir més voluntaris. El dia que jo no sigui necessari voldrà dir que hem fet bé la feina.

-Expliqui’ns un dels projectes. 

-Hem col·laborat amb la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, per exemple. Ens van dir les pintures que tenien en domini públic, les vam carregar a la Viquipèdia i vam contactar amb estudiants de belles arts i amb voluntaris del municipi perquè fessin articles sobre les obres. És el que haurien de fer les institucions culturals. Donen molta importància a les xarxes socials però caldria que fessin un pas més i demanessin la proactivitat de la ciutadania.

-També fan projectes de traducció

-Sí, un cop l’any. Aquest Sant Jordi vam fer un concurs a veure qui traduïa a més idiomes els articles de la Viquipèdia dedicats als catorze darrers guanyadors del Premi Sant Jordi. Abans estaven en català i en castellà i ara estan en quinze idiomes cada un. I l’any passat vam agafar cinquanta catalans il·lustres que estiguessin morts i els vam traduir a molts idiomes, vam fer uns 900 articles.

També, cada sis mesos, fem un projecte temàtic i escrivim articles d’un tema concret. Ara per exemple li toca a Letònia. Estem fent articles de política, geografia, història? Els de Letònia estan al·lucinant! Ens passa igual a la inversa, de sobte veus que un paio està traduint al kurd articles en català.

-D’una llengua  a l’altra, els articles normalment varien. 

-Sí, la informació sempre s’acaba localitzant.

-Per exemple, en català, el País Valencià es diu País Valencià i en castellà Comunidad Valenciana. 

-I si mires l’article dels víkings, en francès són uns invasors i en finès són herois nacionals, i tots dos tenen fonts que ho validen. Pots veure com es veu el món segons la cultura que l’explica, i aquí està la gràcia.

 -I si a algú no li agrada la fórmula País Valencià i constantment ho està canviant per Comunitat Valenciana? Teniu aquest tipus de problemes?

-Sí, però les decisions es prenen per consens, i en aquest cas la decisió va ser hegemònica. Si algú no hi està d’acord, pot argumentar-ho amb noves aportacions. Si algú canvia reiteradament una decisió consensuada per la comunitat o si algú fa un mal us reiterat de la Viquipèdia, se li envia un avís. Si ho torna a fer, se li pot bloquejar la IP per un temps o per sempre.

–Algunes discussions deuen ser llargues?

-N’hi ha que duren anys. En català, la més llarga, sens dubte, ha estat per l’article de Cristòfol Colom, que va durar tres o quatre anys. Gestionar diversos punts de vista molt extrems i aconseguir una fórmula que s’aprovi per consens, és un exemple de com resoldre un conflicte.

-Sorprèn l’alt nivell ortogràfic i gramatical de la Viquipèdia. 

-La Viquipèdia permet l’edició fordista de la creació de textos. Hi ha gent que no va aprendre català i l’escriu molt malament. Algú pot veure que hi ha un article amb moltes faltes però no té temps de corregir-lo, llavors l’etiqueta i va a un calaix d’articles pendents de corregir. Hi ha voluntaris a qui els encanta corregir faltes ortogràfiques o repassar la gramàtica i busquen en aquest calaix la feina pendent. També es poden etiquetar els articles mancats de coordenades, i hi ha voluntaris que es dediquen, com a hobby, a posar-ne. Aquest sistema permet que tothom pugui fer la part que li agrada i saltar-se la que l’avorreix.

-També és sorprenent que només hi hagi un 2% de vandalisme. 

-Tenim els bots, uns robots que van patrullant la Viquipèdia. Si un graciós escriu una paraulota enmig d’un article, es reverteix l’edició automàticament. Tenim més mecanismes de prevenció. Molts dels ordinadors de les escoles tenen l’accés bloquejat perquè la Viquipèdia no s’ompli de frases com ara “El Pol estima la Laia”. És normal, és la pintada del lavabo moderna, però cal evitar-ho. Els voluntaris també fan feina antivandàlica. Hi ha un historial obert on es veuen tots els canvis, i si algú veu que un graciós ha fet alguna cosa que no toca, ho pot desfer amb un sol clic.

-Hi ha gent que vulgui fer-se una pàgina de la Viquipèdia sense que estigui justificat? 

-Moltíssima!

-Quan està justificat i quan no?

-Perquè algú pugui tenir un article cal que hi hagi una cobertura significativa per referències alienes al subjecte. Per exemple, perquè un grup de música pugui ser-hi, cal que n’hagi parlat gent que no siguin els seus integrants. Igual que s’etiqueten els articles amb faltes d’ortografia, s’etiqueten els articles que podrien no complir els criteris d’accessibilitat. Hi ha voluntaris que són escombriaires i es dediquen a eliminar aquest tipus d’articles. Amb les eleccions municipals sempre tenim alcaldables o futurs regidors que es fan un article dient que van salvar un gatet el maig de l’any passat o que han estudiat una carrera que no han estudiat. Es mira, es valida, i si no hi ha fonts que en parlin, fora.

-Coneix els capos americans?

-Els capos som nosaltres. Els viquipedistes som els propietaris del projecte.

-Però els ha conegut?

-Sí, i tant. En Jimmy Wales, un dels fundadors, sempre ens posa d’exemple. Som referents en molt aspectes, i ara m’estic tirant floretes? Som de les comunitats més actives del món. Pel que fa a editors per nombre de parlants, en tenim quaranta vegades més que els castellans i dues-centes més que els anglesos. Pel que fa al nombre d’articles, si fos proporcional al nombre de parlants hauríem d’estar en la vuitanta-vuitena posició i en canvi estem a la dissetena. I a més, els projectes que estem fent amb la Glam-Wiki són referents a nivell mundial. Miri, les biblioteques públiques dels Estats Units volen copiar el model català de col·laboració amb la Viquipèdia, ens han demanat formalment que els ajudem a fer-ho.

-Quantes visites té la Viquipèdia en català?

-Depèn del calendari escolar, però obté entre vint-i-cinc i quaranta milions de pàgines vistes al mes. És el web més visitat en català. A més, quant a qualitat, la nostra està categoritzada com la millor Viquipèdia del món.

-Ah sí? 

-Sí, bé, la distinció es va fer a partir d’una mostra de mil articles i vam estar dos anys treballant per ser els millors en els articles escollits?

-I qui va donar el premi?

-La comunitat.

-És clar? Els fundadors no es guanyen la vida, amb la Viquipèdia?  

-No, res, zero. Amb les donacions es paguen els servidors i les persones que treballen per la seu central. Són unes quantes desenes de persones: informàtics, advocats, etc. El que queda es reparteix entre les diferents comunitats perquè paguin llocs de treball com el meu i els projectes que desenvolupen. Nosaltres aquest any hem demanat uns 80.000 dòlars per dur a terme els nostres. Ells són els que tenen la clau de la transferència, però no decideixen si ens els donen o no.

-Ho decideix la comunitat. 

-Sí! En aquest cas la comunitat mundial. Nosaltres, per exemple, som molt actius revisant els pressupostos dels altres. Si hi ha projectes que, pel que són, demanen massa diners, nosaltres ho diem. Es parla i s’arriba a un consens.

-Mai no s’ha pensat de posar-hi publicitat? 

-S’ha discutit moltes vegades a nivell mundial, però la comunitat sempre s’hi ha mostrat contrària.  El sistema funciona. La Viquipèdia és un model econòmic que no és monetari. Se sustenta gràcies a gent que, en el seu temps lliure, en comptes de consumir, produeix. I no per benefici propi sinó pel bé de la humanitat!

-Sembla un miracle. 

-Hi ha una frase clàssica que diu que la Viquipèdia només funciona a la pràctica, que a la teoria no podria funcionar. Si tu vas a un banc i dius que necessites cent mil dòlars per muntar un servidor per fer la millor enciclopèdia del món, en 380 idiomes, feta per voluntaris i finançada pels lectors, et dirà que ets boig i que això és impossible que funcioni. I mira, va la mar de bé.

-Què en pot treure un, fent de voluntari a Viquipèdia?

-A tots ens agrada que ens escoltin. La gent està contenta quan li fan quatre retuits, però el retorn digital que et dóna la Viquipèdia és molt més fort. Els meus articles, per exemple, tenen entre un i dos milions de visites mensuals. Si jo vull escriure un article sobre Rodrigo Rato, el que jo escrigui, que ha de estar bé, sortirà a la primera pàgina de Google. Si realment vols compartir coneixement, a la Viquipèdia allò que facis tindrà un gran impacte.