Bibliowikis

100 anys de biblioteques
2012 bibliotecaris d’arreu de Catalunya han après a editar la Viquipèdia per difondre l’eina entre els seus usuaris.

Entre els mesos de juny i juliol de 2012, 150 bibliotecaris d’arreu de Catalunya han rebut formació en Viquipèdia amb la finalitat que, posteriorment, formin els usuaris de les biblioteques. Paral·lelament, el Departament de Cultura ha reeditat 1.500 exemplars de Benvinguts a Viquipèdia, una guia d’edició i funcionament de la Viquipèdia que s’està distribuint a la xarxa de biblioteques.

Es tracta d’una col·laboració pionera entre el Departament de Cultura i Amical Wikimedia. La col·laboració es basa en el principi que si Viquipèdia és la porta d’accés al coneixement online i les biblioteques són la porta offline, poden treballar juntes per millorar el servei i oferir nous nivells d’accés al coneixement.

Enllaçant bibliotecaris i usuaris

Una de les assistents al taller de la Biblioteca de Palafrugell és ara una editora activa especialitzada en temes locals

La Viquipèdia és extremadament popular, però sovint es desconeix completament com funciona per dins. Per desmitificar els funcionaments interns del wiki, Amical Viquipèdia i el Departament de Cultura han organitzant un seguit de tallers orientats a bibliotecaris a les principals ciutats de Catalunya. Durant aquests tallers, els bibliotecaris han conegut la interfaç wiki i els beneficis del coneixement lliure. També s’hi han familiaritzat amb els projectes GLAM-Wiki (col·laboracions entre institucions culturals i el moviment Wikimedia) arreu del món, així com a editar la Viquipèdia. Ara els bibliotecaris saben editar la coneguda enciclopèdia i poden fer-la servir com una eina per relacionar-se amb els seus usuaris, animant-los per a que hi col·laborin. L’objectiu és els usuaris de biblioteques complementin articles de la Viquipèdia amb els coneixements adquirits amb els llibres de les biblioteques, allargant així la seva experiència i facilitant l’accés al coneixement a d’altres. Hi un especial interès en millorar el patrimoni i la cultura local.

Una de les experiències pioneres ha estat la contractació per part de l’Ajuntament de Palafrugell durant els mesos de juliol i agost d’un viquipedista resident que ha col·laborat a la Biblioteca de Palafrugell i a d’altres centres culturals d’aquesta població. Des del Servei de Biblioteques de la Generalitat es vol impulsar la figura del viquipedista resident a les biblioteques de Catalunya.

Wikisource and Wikimedia Commons

El projecte de col·laboració també preveu facilitar l’accés als recursos bibliogràfics i catàlegs de les biblioteques, així com carregar continguts existents en domini públic a Wikimedia Commons.

També es preveu relacionar el Pla Nacional de Lectura amb el projecte Viquitexts (Wikisource originalment en anglès), una biblioteca digital multilingüe de textos originals lliures de drets (clàssics grecs, literatura catalana segle XIX, etc). Els editors d’aquest projecte escanegen, copien, transcriuen i validen textos clàssics per fer-los accessibles en línia de manera gratuïta. Es vol vincular aquest projecte a mig termini amb el Pla Nacional de Lectura, ja que afavoreix l’accessibilitat a la cultura i a les obres de la literatura mundial

Lori Phillips, US Cultural Partnerships Coordinator de la Wikimedia Foundation, i editora GLAM-Wiki experimentada, comenta, “Aquesta col·laboració inter-institucional entre les biblioteques catalanes és un fet sense precedents pel que fa a l’amplitud del seu abast a professionals de la cultura i en la profunditat de la participació i l’accés que oferirà al públic. Les organitzacions culturals catalanes són líders en la iniciativa GLAM-Wiki des de 2010, i aquest projecte audaç continua aquesta tradició, que il·lustra l’impacte que realment pot tenir la col·laboració entre les institucions culturals i els projectes Wikimedia.”

Font:Article publicat originalment aquí.

Entrevista a Núvol: Viquipèdia i els museus catalans: el món d’Àlex Hinojo

Entrevista Núvol 2012
Entrevista Núvol 2012
Entrevista Núvol 2012

Nota: Entrevista realitzada per Vàngelis Villar i Daniel Zapater per la revista Núvol i publicada originalment el 2012 aquí. El text i la impressió de pantalla poden ser susceptibles de tenir drets d’autor vigents. Com va entrar

Àlex Hinojo (Kippelboy) és segurament el referent més clar a Catalunya de les oportunitats que ofereix Viquipèdia als museus. Va conèixer aquesta plataforma fent broma amb uns amics. Ara n’és ambaixador, coordinador de projectes a l’associació Amical Viquipèdia i viquipedista resident al MNAC. Des de l’any 2007, i juntament amb l’associació Amical Viquipèdia, es dedica a buscar i promoure projectes de col·laboració entre museus i la Viquipèdia. La seva espessa barba és tota una icona en projectes de compartició de continguts.

D’on prové el sobrenom “Kippelboy”?

Kippel és la paraula amb què es coneixen els objectes antics a Do androids dream of electric sheep, una novel·la de ficció de finals dels seixanta.  És una metàfora del pas del temps, de l’entropia i del guanyar terreny amb la feina feta poc a poc però amb un objectiu clar. La frase crucial que transmetia era: “si tu no fas res, el kippel guanya”. Per tant, ens hem de moure, hem d’actuar; no podem quedar-nos aturats.

Vas estudiar empresarials. Com va ser el salt d’aquest món al món de la cultura?

Sempre he estat vinculat a la cultura. El fet és que vaig estudiar Empresarials perquè la nota de Selectivitat no em va arribar al mínim a assolir. Vaig començar treballant a la banca en línia, després vaig dedicar-me a l’organització d’una biennal de poesia catalana a Cerdanyola, espectacles de vídeo projeccions i, fins fa ben poc, em trobava treballant durant el dia en una botiga de pintura i de nit fent feina vinculada als museus. En tot cas, i sigui quin sigui l’àmbit, la meva passió és crear projectes i fer-los realitat.

I com vas conèixer la Viquipèdia?

Amb uns amics vam estar parlant de la raó àuria, una relació numèrica entre segments. Ho vam trobar a la Viquipèdia. Em vaig començar a aficionar traduint articles de videoart, després creant-los…

Quina visió es té de la Viquipèdia a Catalunya?

Doncs la veritat és que molt favorable. Viquipèdia en català s’està convertint en un referent internacional en publicació d’articles. Pensa que hi ha prop de 400.000 articles en català. De fet, les llengües petites, per no dir-ne minoritzades, són molt actives a Internet. És com si necessitessin sentir-se escoltades. Llengües de països amb un passat imperial estan més acostumades a creure que se’ls escolta pel fet de dir alguna cosa i, en comparació, no són tan actives.

De veritat?

Els articles en català són un referent en molts aspectes. En aquest cas, la configuració dels programaris de navegació d’Internet ens van a la contra ja que, per defecte, busquen els resultats de cerca a la Viquipèdia en castellà. És molt important que la gent configuri el sistema operatiu i el navegador en català.

Imatge associada a Kippelboy.

I els museus, quina rebuda tenen dels vostres projectes?

Va calant la idea de l’obertura de continguts als museus. De fet, el mètode de treball habitual és que siguin els mateixos viquipedistes aquells que editen continguts al web. Els museus no haurien d’editar els articles, ja que és molt difícil mantenir un to neutre. Viquipèdia és una eina on l’objectiu real és l’obertura de les col·leccions, adjuntar col·leccions, compartir-les i crear noves experiències a partir del coneixement lliure. En altres paraules, anar més enllà de la ubicació de la peça.

Quin creus que és el paper que haurien de prendre els museus actualment?

Segurament la crisi canviarà la situació dels museus: d’una banda, es crearan sinergies entre museus, ja que fins ara moltes institucions no participaven en projectes conjuntament perquè depenien d’administracions diferents. De l’altra, s’aprendrà, per força, a racionalitzar els recursos econòmics de què disposem. Com menys recursos, més creativitat.

Quins altres fronts oberts teniu?

GLAM-Wiki (acrònim de Galeries, Llibreries, Arxius i Museus) no s’atura només en el treball amb museus sinó que estem mirant d’engegar projectes amb biblioteques, per exemple.

On veus Viquipèdia el 2022?

D’aquí 10 anys no té perquè existir. El que sí perdurarà serà la manera de treballar en xarxa, la compartició de coneixement, les llicències lliures i la cooperació de continguts. Són aspectes que els museus i, fins i tot les empreses, estan incorporant en el seu dia a dia. Viquipèdia no deixa de ser una eina, una eina ben útil i eficient.

I de “Kippelboys”, creus que n’apareixeran d’altres?

Sí. De fet tenim en David Parreño, que és viquipedista resident a Palafrugell, on hi ha una gran implicació amb Viquipèdia i on s’utilitza aquesta eina en molts espais del municipi. En tot cas, però, hem de pensar en Viquipèdia com un món de treball en equip on tothom és lliure de participar-hi.

Entrevista a bcn.cat: Del museu a la viquipèdia, la feina d’un viquipedista

Nota: Entrevista publicada originalment el 2012 aquí. El text i la impressió de pantalla poden ser susceptibles de tenir drets d’autor vigents.

Vam conèixer la tasca d’Àlex Hinojo per mitjà d’aquest article a elPeriodico.cat, i ens hi vam posar en contacte perquè ens expliqués en què consistia el projecte que té entre mans i amb el qual està col·laborant actualment amb el MNAC. Tot i que al vídeo que trobareu al final ja ho explica amb detall, i a continuació en parlarem amb més extensió, podríem resumir la seva tasca en una obertura dels fons de pintura d’alguns museus catalans de manera gratuïta a la Viquipèdia. L’objectiu és afavorir la lliure circulació de coneixements a través d’internet. Però no només això, sinó que parafrasejant el mateix Àlex, i a l’article d’elPeriodico.cat esmentat anteriorment, les pàgines de Viquipèdia dels museus són àmpliament més visitades que no pas les dels propis museus. Per què deixar escapar una oportunitat com aquesta, doncs?

L’Àlex, que actualment exerceix com a director de projectes culturals a l’associació Amical Viquipèdia, ens comenta que a les institucions s’hi genera molt coneixement fruit de publicacions, estudis o articles. La tasca consisteix a traspassar a la xarxa tot aquest coneixement que habitualment es queda en paper, i obrir-lo com a continguts d’una enciclopèdia en línia que es pot traduir a qualsevol idioma i que té milions de visites cada mes.

Ell és un dels molts voluntaris que s’encarreguen de difondre el patrimoni català arreu del món. L’Àlex diu que entre els viquipedistes hi ha de tot: jubilats, estudiants, científics, historiadors o advocats, però que hi pot col·laborar qualsevol persona i que, per fer-ho, només cal fer clic al botó que permet l’edició de l’article, sempre que els coneixements que s’aportin estiguin referenciats.

Com a membre de la fundació Amical Viquipèdia, i després d’haver convertit la seva afició de viquipedista —a la qual fins fa poc únicament dedicava el temps lliure— en la seva ocupació principal, pot presumir de ser el primer viquipedista resident a l’Estat espanyol, i el tercer o quart del món d’aconseguir aquesta fita. Segons ell, el cas català és un exemple punter en l’àmbit mundial, i el projecte d’obertura de les col·leccions a internet per afavorir la lliure circulació de coneixement de les col·leccions de galeries, biblioteques, arxius i museus converteix Catalunya en un dels països pioners en aquesta matèria. Pel que fa a GLAMwiki, que és com es coneix el projecte d’obrir galeries, biblioteques, arxius i museus (GLAM en les seves sigles en anglès), els països més actius són els EUA, França, Anglaterra i Catalunya.

Per conèixer més detalls sobre Viquipèdia i el projecte GLAMwiki, no us perdeu el vídeo que adjuntem a continuació.