Glamwiki Londres 2010
Glamwiki Londres 2010

El cap de setmana passat es va celebrar la trobada GLAM-WIKI al British Museum, unint a una part del sector cultural anglès (Galleries, Libraries, Archives & Museums) amb gent de la Viquipèdia. Amb un programa molt interessant, vam poder escoltar opinions de molts experts, com Kenneth D.Crews, de la Universitat de Columbia, Tom Morgan, de la National Portrait Gallery, o Matthew Cock, del British Museum.

Com deia el cartell de l’acte, en temps d’austeritat econòmica el sector cultural ha d’imaginar noves formes de treball per maximitzar la difusió del seu patrimoni. Una d’elles és intentar aprofitar l’audiència de pàgines com la Viquipèdia, consultada per més de 375 milions persones al món. La versió en català rep 17 milions de visites al mes.

Durant les jornades vam poder sentir com algunes institucions ja estan aprofitant els entorns de coneixement lliure per promoure les seves pròpies col·leccions, amb uns beneficis extraordinaris. També  es van estendre llaços de connexió entre el sector cultural -més tradicional i professionalitzat- i els viquipedistes, voluntaris i defensors del coneixement lliure. Segons els propis viquipedistes, els beneficis d’aquestes col·laboracions poden ser mutus:
Per a les institucions culturals:
  • Fer arribar els coneixements acumulats de la institució a una immensa audiència global, més enllà de l’abast de la pròpia institució.
  • Millora de la reputació: cobertura de premsa i boca-orella.
  • L’oportunitat d’aconseguir un nou i molt efectiu grup d’e-voluntaris.
  • L’obertura del coneixement i la cultura lliure és també una expressió de la preservació cultural.
Per als viquipedistes:
  • Accés a coneixements tècnics, informació i recursos de difícil accés.
  • Fer entendre als professionals que Viquipèdia és un moviment social, no una xarxa social. És una organització d’aprenentatge i no un producte més d’internet.
  • El compromís amb el sector cultural és més engrescador per als viquipedistes, vinculant-los a l’entitat.

Una de les seves missions de tota institució cultural és fer accessible la col·lecció a generacions futures. Segons alguns conservadors, les generacions futures ja han arribat i tenen els mitjans tecnològics necessaris per demanar l’accés a molta més informació de la que estem acostumats a donar.

Els drets d’autor

La gestió de drets d’autor no és un tema recent. S’ha regulat durant tota la història de la humanitat. Els que hem canviat som nosaltres, com creem, com compartim contingut, com generem idees. Per això els defensors de la cultura lliure comentaven que aquestes lleis han perdut el sentit. Actualment pagar una entrada a un museu frena menys l’accés a la cultura que protegir digitalment les imatges de la col·lecció.

Un dels temes més debatuts va ser la gestió de llicències de drets d’imatges. Es va discutir sobre si fer fotografies d’obres en dos dimensions (quadres) genera o no drets d’autor. Sembla un tema irrellevant, però molts museus britànics obtenen un important percentatge del seus ingressos mitjançant les llicències de reproducció d’imatges.  Tant és així, que el 2009 la National Portrait Gallery va denunciar formalment a un viquipedista per haver penjat a Wikipedia Commons, el repositori d’imatges de la fundació, més de 3.000 imatges d’obres del museu. Les obres oficialment no tenen drets d’autor, però no ho va veure així el museu, que veia perillar una de les seves fonts de finançament.

Conclusions

Tots van estar d’acord en dir que, si la Viquipèdia s’està convertint en l’enciclopèdia familiar del segle XXI, els historiadors i agents del sector tenen l’obligació professional de col·laborar a fer-la el millor possible.

Font: Post publicat originalment aquí.