Beuys deia que l’art era la vida. La vida és efímera. L’art urbà també ho és.
Com va dir va dir Jorge Rodríguez:
‘Hi ha qui no entén que em prengui tant temps de treball per a una cosa que aviat ja no estarà. Però en això radica la poesia. L’important d’aquestes obres no és la seva permanència, no és que es quedin, és que es van, que un dia, es converteixen en memòria’.
Objectiu: Crear una icona urbana amb la cara de la meva pròpia mare, creant així una forma de felicitar-la per al seu 50è aniversari (19/11/03).
Descripció: S’enganxen cartells per tots els circuits urbans habituals de la meva mare i del seu cercle d’amistats, de manera que al sortir al carrer es sorprengui veient la seva
pròpia imatge repetida contínuament. Per a idealitzar la icona s’ha escollit una foto de quan tenia aproximadament 20 anys. L’àmbit d’actuació es limita al nucli urbà de Cerdanyola del Vallès, a causa de la personalització d’aquesta campanya de masses, que recull la típica tradició freak d’enganxar fotocòpies amb la cara de la propera parella del barri que es casarà amb l’art urbà de tota la vida, (obey the giant, space-invaders, etc…)
Material utilitzat: 1.500 cartells aprox. + 20 rotllos de celo + 3 paquets de cola +
alguns pinzells + 3 dies de vacances a la feina.
Premsa: Tot Cerdanyola
Resultat: Dia 19/11/03. Missió complerta. La gran part de veïns de Cerdanyola s’han assabentat de l’aniversari de la meva mare. 1.500 cartells enganxats per tota la ciutat.
La campanya va tenir tant èxit que fins i tot se’n va fer ressò a la premsa local.
