Per què necessitem una enciclopèdia avui

El coneixement és inabastable. I malgrat això, la humanitat ha intentat compilar-lo de forma sistemàtica al llarg de la història. Plini el Vell,  Vicent de Beauvais o Diderot van assentar les bases de l’enciclopedisme en el món occidental. D’altres ho van fer abans o després, arreu del planeta. Cada civilització ho ha intentat a la seva manera.

Des de 2001, un col·lectiu de voluntaris de tot el món ho estem intentant de nou. La voluntat d’universalitat, condensació i preservació del saber és la mateixa que en les enciclopèdies tradicionals. Però el plantejament és completament diferent. Estem fent una enciclopèdia en xarxa, oberta, descentralitzada, lliure i en la nostra llengua. Es diu Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure.

Som conscients que no estem inventant la roda. L’adaptem al nostre temps, sabent que mai no acabarem la feina. Perquè entenem que el coneixement no és estàtic, sinó dinàmic. Canvia constantment i això el fa inabastable. És per aquest motiu que el logotip de la Viquipèdia representa una bola del coneixement incompleta, on totes les peces són igual d’importants.

El coneixement

La cursa cap al coneixement, doncs, no té meta, és una actitud. És la decisió ferma de caminar, prenent la curiositat com a font de motivació, que es retroalimenta durant el camí.

I en aquest trajecte, l’enciclopèdia és una porta d’entrada a allò desconegut, un tastet d’informació que ens vol despertar l’interès per estudiar més a fons un tema determinat. No ofereix dades exhaustives, sinó que s’ha d’entendre com un primer contacte amb la matèria. Un especialista no farà servir l’enciclopèdia per aprofundir en el seu àmbit d’expertesa, però sí que li pot servir per a consultar informació bàsica sobre fets i principis d’altres disciplines.

La comunitat

A nivell etimològic, el mot enciclopèdia prové del grec kýklos (“cicle”) i paidéia (“educació”), que es podria traduir per “cicle del saber”. Aquesta idea de cercle està molt present a la Viquipèdia, on els rols de lector i escriptor no estan definits, sinó que s’intercanvien constantment. El lector pot ser al mateix temps editor d’articles.

El fet que es tracti d’una obra incompleta i en estat de revisió permanent, estimula la participació: quan el lector detecta una manca d’informació, la vol completar. Quan detecta un error, el vol corregir. El desequilibri comporta moviment.

Aquesta participació de la comunitat juga un paper molt important pel que fa a la qualitat de la informació. Tradicionalment, el prestigi d’una enciclopèdia venia determinat pels experts que havien participat en la seva redacció. Amb la Viquipèdia, això canvia. El fet que es tracti d’un projecte obert, permet que la informació sigui actualitzada, revisada i analitzada constantment per milers de voluntaris, afavorint una visió més crítica i plural.

Els continguts

Si el coneixement és un procés, una enciclopèdia ha de ser un esborrany etern. Les ciències i les arts evolucionen contínuament complementant o desmentint coneixements previs. La Viquipèdia fa el mateix. Els seus continguts no són una veritat absoluta i inamovible, són només allò que s’ha aconseguit documentar fins el moment. Però tota informació és sempre susceptible de revisió i millora.

En aquest context de canvi constant, qui ostenta el poder sempre vol imposar el seu punt de vista. Una ideologia, una llengua franca… Tota idea central provoca una força sobre la resta. Per això, a la Viquipèdia defensem la descentralització de la informació i ho fem per mitjà del multilingüisme. Volem que tothom tingui llibertat d’accés i pugui gestionar la informació en la seva llengua. Sovint, i gràcies a les llicències lliures, els articles es tradueixen a d’altres llengües. Els continguts es reutilitzen, però sempre tenint en compte que no s’han de fer simples traduccions de textos, sinó que cal dotar la informació d’un context que sigui útil pel lector en una llengua determinada, fent servir referents i codis propis.

Aquesta adaptació de la informació en funció de la llengua, no ha de ser incompatible amb la neutralitat. A la Viquipèdia cerquem l’objectivitat, entenent-la com allò desitjat però mai del tot assumible, perquè com a redactors, no podem escapar de la mentalitat pròpia de la nostra època, del nostre entorn cultural, de la semiòtica de la nostra llengua. Les nostres neurones actuen seguint un mapa mental establert, ens agradi o no, molt relacionat amb el nostre temps i lloc al món.

L’hipervincle

A banda de permetre la participació col·lectiva i la descentralització de la informació, el fet que la Viquipèdia sigui un projecte digital la dota d’un avantatge clau respecte les enciclopèdies tradicionals: l’hipervincle. Abans les enciclopèdies estaven ordenades per ordre alfabètic. Actualment les entrades ja no estan llistades, sinó enllaçades i es consulten fent servir un cercador. Gràcies a l’hipervincle, actualment podem accedir al coneixement de manera transversal i interdisciplinar, connectar conceptes tot evitant les classificacions clàssiques entre matèries, tornar a unir les ciències i les humanitats.

La Viquipèdia, doncs, es pot considerar un espai públic del coneixement, on lectors i editors posem totes les disciplines en comú, interactuem i ens qüestionem, aplicant el mètode científic d’assaig-error, sent conscients de les nostres febleses, que al mateix temps, són la base del nostre projecte.

Com va dir Joan Oliver: “Encara som a la trinxera i les nostres armes són les paraules”. Qui no voldria participar en l’obra per la qual la nostra civilització serà recordada?

Share your thoughts