Promovent la sobirania individual i el benestar dels béns comuns.

(Traducció deEncouraging individual sovereignty and a healthy commons, publicat per Aral Balkan el 18 de febrer de 2017 amb llicència CC-BY-SA)

El manifest de Mark Zuckerberg exposa la seva visió d’una colònia centralitzada, governada per l’oligarquia de Silicon Valley. En resposta, proposo que fem exactament el contrari i creem un món de sobirania individual i bé comú.

Som éssers fragmentats: Construïm un futur on nosaltres siguem els amos i controladors de tots els aspectes del nostre ésser.

Mark Zuckerberg va publicar un manifest titulat “Construint una comunitat global“, en què detalla com ell – un dels 8 majors bilionaris del món – i la seva cort bizantina, la multinacional Facebook Incorporated, solucionaran tots els problemes del món .

En la seva gran visió per a la humanitat, Zuckerberg repeteix diverses vegades com Facebook bàsicament “ens uneix a tots” al “connectar amics i famílies”. El que omet esmentar és que Facebook no connecta a les persones entre si; sinó que Facebook connecta a les persones amb Facebook, Inc.

El mite de Facebook: Mark Zuckerberg vol que creguis que Facebook et connecta amb tots els altres

La realitat de Facebook: Facebook et connecta amb Facebook, Inc.

El model de negoci de Facebook és ser l’intermediari; registrar cada moviment teu, dels teus amics i de la teva família, guardar tota aquesta informació indefinidament, i analitzar-la contínuament per entendre’t millor, per explotar-te per mitjà de la manipulació per obtenir beneficis financers i polítics.

Facebook no és una xarxa social; és un escàner que digitalitza éssers humans. És, a tots els efectes, una càmera que captura la teva ànima. El negoci de Facebook és fer una simulació teva, i ser, alhora, amo i controlador d’aquesta simulació. En altre paraules, esdevenir el teu amo i controlador.

Per la meva banda, postulo que el model de negocis de Facebook, Google i una llarga llista de start-ups finançades per empreses de capitals risc de Silicon Valley consisteix a fer “granges d’humans”. Facebook és una granja industrial d’éssers humans. I el manifest de Mark Zuckerberg no és més que l’últim intent improvisat d’un bilionari atemorit de fer més passable un model de negocis basat en l’abús de drets humans amb el fals propòsit moral d’evitar la regulació i justificar un desig que és desvergonyidament colonial: crear un feu global que connecti a tots amb Facebook, Inc.

Evitant una colònia global

El manifest de Mark Zuckerberg no tracta sobre la construcció d’una comunitat, sinó sobre la construcció d’una colònia global – amb ell com a Rei i amb la seva corporació i l’oligarquia de Silicon Valley com la seva Cort -.

No és una tasca d’una corporació “desenvolupar la infraestructura social per a la comunitat” com Zuckerberg pretén realitzar. La infraestructura social ha de ser part del bé comú, no de corporacions gegants monopolistes com Facebook. La causa que ens trobem enmig de l’embolic de la vigilància invasiva, les bombolles d’informació i notícies falses (propaganda) ve donada precisament per la total i absoluta destrucció de l’esfera pública, feta per un oligopoli d’infraestructura privada que es fa passar per espai públic

Facebook vol que nosaltres creguem que és un parc públic quan en veritat és un centre comercial. L’últim que necessitem per resoldre els problemes sense precedents creats per la concentració de poder, riquesa i control en unes poques mans és una major quantitat d’infraestructures digitals de propietat privada i centralitzades. Ja és hora doncs que comencem a finançar i construir els equivalents als parcs públics de l’era digital en comptes de seguir construint centres comercials cada vegada més grans.

D’altres han escrit crítiques exhaustives al manifest de Zuckerberg. No repetiré els seus arguments aquí. En canvi, vull centrar-me en com podem construir un món basat en un clar contrast amb aquell que presenta Mark en la seva visió. Un món en què nosaltres – els individus – en comptes de les corporacions, tinguem la propietat i el control de nosaltres mateixos. En altres paraules, on tinguem sobirania individual.

Mentre Mark et demana confiar en ell com en un Rei benvolent, jo proposo que construïm un món sense reis. En comptes de la visió de Mark Zuckerberg, basada en el colonialisme i la perpetuació del poder i el control centralitzat, la meva visió es basa en la sobirania individual i en uns béns comuns distribuïts.

La sobirania individual i el Jo cyborg.

Ja no ens podem permetre el luxe de no entendre la naturalesa del Jo en l’era digital. L’existència mateixa de les nostres llibertats i de la democràcia depenen d’això.

Som (i hem estat des de fa un temps) cyborgs.

Amb això no vull referir-me a les representacions estereotipades de la ciència ficció, que mostren als cyborgs com a tecnologia implantada en els teixits biològics. En canvi, veig més una definició més genèrica, en la qual el terme es refereix a qualsevol extensió de les nostres ments i / o els nostres òrgans utilitzant la tecnologia. Si bé els implants físics són certament factibles, possibles i demostrables, a dia d’avui la principal forma en què ens expandim mitjançant la tecnologia no és a través d’implants, sinó d’explants.

Som éssers fragmentats; som la suma de variades facetes contingudes en els nostres éssers biològics, com també en la multitud de tecnologies i dispositius que fem servir per expandir les nostres habilitats biològiques.

Hem de protegir constitucionalment la dignitat i la inviolabilitat del nostre Jo expandit.

De l’anterior, se segueix que hem d’estendre les proteccions a les persones més enllà de les fronteres del cos biològic per cobrir també a les tecnologies en què expandim el nostre Jo. Per tant, qualsevol intent de posseir, controlar i comerciar sobre aquestes tecnologies és un intent de posseir, controlar i comerciar sobre elements constitutius de les persones. En resum, és un intent de tractar amb persones.

No cal dir que hem de resistir qualsevol intent de reduir les persones a propietat amb el més gran dels fervors. No fer-ho seria donar un consentiment tàcit a una nova forma d’esclavitud: una en què no es comercien els elements biològics dels éssers humans, sinó que els seus elements digitals. Els dos, per cert, no existeixen aïlladament, per separat, i no es poden separar per complet, ja que la manipulació d’un necessàriament afecta a l’altre.

Més enllà del capitalisme de vigilància

Una vegada que entenem que la nostra relació amb la tecnologia no és una de mestre/servent sinó que és de cyborg/òrgan; quan entenem que expandim el nostre Jo mitjançant la tecnologia i que les nostres tecnologies i les dades estan dins de les fronteres del Jo (o de nosaltres mateixos), hem d’insistir en les normes constitucionals que consagrem en la Declaració Universal de Drets Humans i defensar que s’implementin i estenguin en múltiples lleis nacionals per incloure la protecció al Jo cyborg.


De l’anterior es segueix, doncs, que qualsevol intent per violar les fronteres del Jo també s’ha de considerar com un atac sobre el Jo cyborg. Aquest és exactament el tipus d’abús que constitueix el model de negoci que realitzen quotidianament Facebook, Google i la tecnologia mainstream inspirada per Silicon Valley. En aquest model, que Shoshana Zuboff anomena capitalisme de vigilància, el que perdem és la nostra sobirania individual. La gent, un cop més, torna a convertir-se en propietat – tot i que ara de manera digital i no biològica.

Per contrarestar això, hem de construir noves infraestructures, per permetre a les persones recuperar la sobirania individual. Els aspectes d’infraestructura relatius al món que ens envolta han de ser part dels béns comuns i les dades relatives a les persones – les que formen els òrgans dels nostres Jo cyborg – han de ser de propietat i control dels individus.

Així, per exemple, l’arquitectura de les ciutats intel·ligents ha de ser un bé comú, així com les dades sobre el món que ens envolta ( “dades sobre coses”), mentre que el teu cotxe, telèfon, rellotge, peluix, etc. i les dades que recullen ( “dades sobre persones”) han de ser de la teva propietat.

Una Internet de les persones

Imagina un món on tots tinguin el seu propi espai a Internet, basat en els béns comuns. Aquest és un espai privat (un òrgan del Jo ciborg) en què tots els nostres dispositius intel·ligents (també òrgans) es connecten.

En comptes de pensar en aquest espai com un núvol personal, hem de considerar-lo com un node especial i permanent dins d’una estructura peer-to-peer de xarxa on la totalitat dels nostres dispositius (òrgans) es connectin entre si. Pragmàticament, aquest node permanent s’utilitzaria per garantir la possibilitat de trobar informació (inicialment a través dels noms de domini) i la seva disponibilitat (en estar allotjat i sempre encès) mentre transitem de l’arquitectura client/servidor de la Xarxa actual al model peer-to-peer de la Internet de la propera generació.

Una Internet de les persones
Una Internet de les persones


La infraestructura que construïm hauria de ser basada en els béns comuns, pertànyer a aquests i ser interoperable. Els serveis en si han de ser desenvolupats i allotjats per una multiplicitat d’organitzacions individuals – no per governs o gegants corporatius – que treballin amb protocols interoperatius i que competeixin per donar el millor servei a les persones que serveixin. No és coincidència que aquest enfocament severament limitat de la funció corporativa sigui el mateix paper que crec que han de tenir les corporacions en una democràcia.

L’únic propòsit d’una corporació hauria de ser el de competir amb altres organitzacions per proveir el millor servei a les persones a les que serveix. Això marca un gran contrast amb les variades maneres en què les corporacions al dia d’avui fan servir per atraure les persones (que anomenen “usuaris”) sota falses premisses (serveis gratuïts en els que les persones són els productes a la venda) només per tornar-les addictes, atrapar-les sota clau usant tecnologies propietàries, i després “collir”, manipulant el seu comportament i explotant-per obtenir beneficis polítics i financers.

A la corporatocràcia d’avui, nosaltres – els individus – servim a les corporacions. En la democràcia del demà, les corporacions haurien de servir-nos a nosaltres.

Els proveïdors de serveis, per descomptat, han de ser lliures d’expandir les possibilitats del sistema en la mesura que les comparteixin, retornant als béns comuns ( “compartir igual”, com en les llicències Creative Commons), evitant d’aquesta manera tancar-nos en els seus serveis. Al proveir serveis que vagin més enllà d’allò ofert pels serveis basats en béns comuns, les organitzacions individuals poden cobrar preus per, ja que donen valor agregat. D’aquesta manera, podrem construir una economia competitiva saludable amb fonaments ètics en comptes del sistema de monopolis actual, construït sobre bases moralment podrides. I ho podrem fer sense ficar al sistema en embolics governamentals i burocràtics que poden sufocar l’experimentació, la competència i el desenvolupament orgànic i descentralitzat del sistema.

 

Una economia saludable construïda amb bases ètiques

La interoperabilitat, la tecnologia lliure, compartida amb llicències “compartir igual” i amb una arquitectura peer-to-peer (en oposició al model client / servidor), i amb un nucli basat en béns comuns, són les garanties fonamentals per evitar que aquest nou sistema decaigui i es converteixi en una nova versió del web actual, espai de vigilància i monopoli. Aquestes característiques ens permetran evitar les economies d’escala i trencar amb el cicle retroalimentat d’acumulació d’informació i riqueses, que és el motor principal del capitalisme de vigilància.

Sent sincers, no estem parlant d’un sistema que pugui florir sota els termes de l’actual capitalisme de vigilància. Tanmateix, és un sistema que pot ser construït sota les actuals condicions per ser un pont entre l’statu quo i un món post-capitalista sostenible.

Construint un món en el que vulguis viure

En una xerrada que vaig donar en un esdeveniment recent de la Comissió Europea a Roma, li vaig dir a l’audiència que hem de “construir el món en el que vulguem viure”. Per a mi, aquest no és un món controlat per un grapat d’oligarques de Silicon Valley. Aquest serà un món de béns comuns saludables, on nosaltres – com una comunitat – siguem amos i controladors dels aspectes de la nostra existència que ens pertanyen a tots i on nosaltres – com a individus – siguem amos dels aspectes de la nostra existència que pertanyen al Jo.

Imagineu un món on vosaltres (i les persones que estimeu) sigueu un agent actiu de la democràcia; on tots tinguem satisfetes les necessitats bàsiques, i tinguem garantits els drets i les llibertats d’acord a la nostra dignitat com a cyborgs. Imagineu un món sostenible lliure de la destructiva avarícia curt termini del capitalisme, on no seguim premiant als sociòpates que descobreixen formes més brutals i destructives per acumular riquesa i poder a costa de tots els altres. Imagineu un món lliure, sense el cicle retroalimentat de pors inventats i vigilància ubiqua que ens té en caiguda lliure cap al feixisme. Imagineu un món on puguem garantir-nos la gràcia d’una existència intel·lectualment satisfactòria on siguem lliures d’explorar el potencial de la nostra espècie més enllà del nostre planeta.

Aquest és el món en què imagino que desperta cada dia i per al qual hi treballo. No perquè sigui un acte caritatiu o perquè jo sigui un filantrop, sinó només perquè aquest és el món en el que m’agradaria viure.

Autor : Aral Balkan: activista, dissenyador i desenvolupador.

Share your thoughts