Avui s’ha fet públic, na Carme Fenoll no continuarà com a cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Avui és un dia trist per la cultura, on s’ha fet evident la manca de visió estratègica a nivell cultural d’aquest país.

Com Maria Mercè Marçal, Carme Fenoll també és “dona, de classe baixa i de nació oprimida”. I no n’ha tret bandera, ni victimisme, ni res. Només feina, empatia i resultats. Ha treballat com qui més, asfaltant els carrers de tota Catalunya a primeríssima hora del matí. Despertant els galls. Agitant les gallines. Posant ordre i pau, dinamitzant un sector que estava adormiscat. Fent equilibris impossibles entre les realitats històriques del sector bibliotecari (Diputacions, Xarxes territorials, rol dels Ajuntaments). Per mi és un error estratègic garrafal prescindir d’ella, per diversos motius:

Orgull bibliotecari

En un entorn d’infoxicació, de retallades, d’excitacions momentànies i d’eterna amenaça al paper imprès, Fenoll ha aconseguit fer recuperar la confiança i l’orgull al sector bibliotecari. Ha fet que els bibliotecaris tornin a ser un agent rellevant clau en el teixit cultural del país. Ja voldrien els museòlegs tenir un 15% de Fenoll que els representés. O els arxivers. O qualsevol de les conselleries del país. Les biblioteques han tret pit i s’han reafirmat com un eix vertebrador del país.

Interacció real.

Fenoll ha aconseguit col·laborar amb tots els estaments del sector del llibre (editors, llibreters, escriptors, professors, crítics…) fent projectes dinàmics arreu del territori i amb una política d’optimització de recursos que hauria de ser de referència. No en tenia prou, i també va començar col·laboracions amb el sector vinícola, del sector del teatre, d’actors…la llista total és molt més llarga.

També va saber gestionar un col·lectiu digital com nosaltres, els viquipedistes, que sempre li estarem agraïts. Va fer possible que el nostre projecte #bibliowikis sigui referent a nivell mundial.

Lideratge tou, lideratge horitzontal real

En aquesta època d’hiperlideratges i de populismes, Carme Fenoll ha sabut exercir un lideratge tou, horitzontal, real. Liderar significa fer les coses possibles, fer que les coses passin, no significa sortir a la foto. Fenoll ha col·laborat amb tothom. El sector ho sap. No trobareu paraules dolentes que la critiquin.

Servei de Biblioteques. Un Servei.

Tothom parla de la transició d’una economia de productes a una economia de serveis. Fenoll és un exemple claríssim. Entendre les biblioteques no com un contenidor sinó com un servei a la ciutadania. En comptes de signar convenis (que també), feia feina.

Això sí, la seva hiperactivitat posava en evidència a aquells qui no tenien ganes de treballar. I sabeu que el país en va ple. I el sector cultural potser més i tot. I això desgasta. Fenoll ha exercit de tempesta d’aigua fresca en un sector públic farcit de pedres a les sabates, ple de carnets, ple de gent que frena. Ha lluitat diàriament contra marcs mentals establerts jeràrquicament i contra sistemes de treball obsolets. I no s’ha queixat. Sempre amb un somriure. Sempre fent-ho fàcil.

En ser un perfil professional -sense carnet- no ha tingut necessitat de sortir a la foto. Les biblioteques primer. Sempre primer. I enteses no com un edifici, sinó com un sistema o com un Servei.

Però això significa també que és un ànima lliure i que els partits polítics – en caiguda lliure de rellevància- no la poden controlar tal i com hi estan acostumats.

Parlar d’un Pla Nacional de Lectura i prescindir d’un dels agents claus del sector, en la millora de les relacions entre bibliotecaris, llibretes, editors i altres professionals és un error estratègic preocupant. El país va curt de Fenolls, i li sobren carnets. Per això penso que és un error garrafal de la conselleria de cultura. No callarem.