Durant els darrers anys he creat desenes d’articles sobre obres de Joan Miró a la Viquipèdia, en diversos idiomes. Regirant llibres, premsa, vídeos, intentant documentar al millor possible la figura del cèlebre pintor català. Per què ho faig? No hi ha una resposta única: per compartir la meva passió, per mantenir la nostra llengua activa a la xarxa, per aprendre mentre difonc allò que m’agrada.

Editar la Viquipèdia és una barreja entre fer un puzle molt gran on totes les peces estan entrellaçades i fer una mica de detectiu d’estar per casa tot consultant llibres, webs i hemeroteques, intentant trobar la font que validi allò que vas llegir ja no recordes on. Hi col·labores amb la satisfacció que el teu passatemps resultarà útil per a milers de persones, i amb la tranquil·litat que —en qualsevol moment— una altra persona podrà millorar o qüestionar allò que tu has fet. Els articles no són «de ningú», sinó que tothom hi pot col·laborar.

Joan Miró volia que l’art arribés a formar part de la vida quotidiana de les persones, i amb la Viquipèdia volem que la suma del coneixement de tota la humanitat arribi a tothom, de manera lliure i gratuïta i en l‘idioma de cadascú. Miró no parlava de pintura, perquè deia que no interessava. Per ell la pintura era un mitjà d’expressió de l’esperit, que és l’únic que ha d’interessar. Al meu entendre, la Viquipèdia —com a enciclopèdia— és també només una eina, una eina que em serveix per difondre la informació entre el nombre més gran possible de persones, amb l’objectiu final de col·laborar en la formació de l’esperit crític d’una ciutadania madura que es qüestioni les coses. La Viquipèdia no és fiable? Res no ho és. És precisament això el que més m’agrada. Com el mètode científic: qüestionar-ho tot per defecte. Els viquipedistes volem que la gent llegeixi, compari, s’informi, s’ho qüestioni tot. Absolutament tot.

Joan Miró… hauria estat un bon viquipedista? Al meu parer, sí, i dels bons. Per què?

Miró col·laborava

Al llarg de la seva trajectòria, Miró va col·laborar amb diversos artistes. Cèlebres són els seus murals ceràmics en què es va deixar influenciar i es va adaptar als mítics forns de Gallifa de la família Artigas. Aquesta constant evolució, aquest sentir-se còmode en entorns experimentals, beta, d’aprenentatge continu, de perpètua imperfecció, té molta relació amb el sistema de treball dels wiki i, per extensió, de la Viquipèdia.

Miró documentava

Un dels tresors de la Fundació Joan Miró són els milers de dibuixos preparatoris de Joan Miró, una persona metòdica que, com ell mateix deia, sempre partia de la realitat. A la Viquipèdia sempre cal partir d’una font. Tota la solvència del projecte rau en les citacions bibliogràfiques. Com Miró, l’escala que permet l’evasió ha d’estar ben arrelada a terra.

Miró divulgava

Quan l’artista va idear la seva fundació, en una Barcelona mancada de llocs on veure art contemporani, Miró va voler defugir la idea clàssica de museu com a simple contenidor d’obres. Juntament amb Josep Lluís Sert, va idear un centre d’estudis d’art contemporani on es mostressin obres del propi Miró, però també d’altres artistes, tant novells com consagrats, i que s’hi realitzessin tot tipus d’activitats culturals i experimentals. Miró no volia un museu tancat, estanc, volia un espai on passessin coses, on les seves obres es poguessin posar i treure, un espai en constant evolució on es divulgués el coneixement, tant el canònic com el més experimental.

Miró, viquipedista

Miró no era una persona aliena al seu temps. Lluís Permanyer deia de Joan Miró: «és un home honrat, senzill i generós, fidel a si mateix, un ciutadà compromès amb la llibertat i amb el seu país». Aquesta voluntat de treballar des del rigor, però sense tancar la porta a l’experimentació, aquesta barreja entre compromís apassionat i una formalitat contemplativa tan mironiana, fa de Miró un viquipedista avant la lettre.