CCBYSA Jason Krüger for Wikimedia Deutschland e.V.

5 aprenentatges de la Wikimedia Conference 2016

La Wikimedia Conference 2016, que va tenir lloc entre el 22 i el 24 d’abril de 2016 a Berlín, és la reunió anual de representants de totes les organitzacions que formem part del moviment Wikimedia (capítols, organitzacions temàtiques, grups d’usuaris i la mateixa Fundació Wikimedia) per discutir el futur del moviment en termes de col·laboració, estructures i governança interna. Aquesta conferència és organitzada per Wikimedia Deutschland (WMDE) en cooperació amb la Fundació Wikimedia (WMF). És una conferència bàsica per a conèixer com respira el moviment a nivell global, descobrir projectes interessants i entrar en contacte amb altres apassionants pel coneixement lliure. Si Wikimania és la trobada anual de Viquipedistes, aquesta és la trobada d’organitzacions que promouen la Viquipèdia, els seus projectes germans i el coneixement lliure en general. Durant tres dies parlem sobre el moviment, compartim experiències i fem contactes per poder continuar treballant col·laborativament durant la resta de l’any.

Un cop assumit que em perdria el meu estimat Sant Jordi, vaig intentar aprofitar al màxim el viatge. Aquestes són algunes de les idees, conceptes o projectes que més m’han impactat i que m’emporto cap a casa:

01: El moviment és més divers, més complex… i més madur

Enguany s’ha pogut veure com la tipologia d’agents s’ha diversificat, on destaca especialment la proliferació dels grups d’usuaris. Es tracta d’agrupacions unides per una relació geogràfica (Bascos, Egipcis…) o per algun interés o projecte en comú (Wikisource, Mediawiki, Wikiproject Med). La facilitat d’associació ha permés que sorgeixin projectes molt interessants i que veus que no hi eren representades en aquests tipus d’esdeveniments ara ho estiguin. Aquest fet facilita la diversificació i dilució d’un cert discurs etnocèntric occidental del qual patia històricament la governança del projecte. Espero que el moviment avanci en aquest sentit.

Tots aquests nous agents incrementen la complexitat del moviment, ja que en haver-hi agrupacions menys homogènies en quant a forma i objectius també s’incrementa la diversitat d’opinions i punts de vista, així com dels requeriments de cada agent. Caldrà que la Wikimedia Foundation i els mateixos membres fem un esforç especial en escoltar-nos els uns als altres, tot reforçant el nostre punt d’unió, la promoció del coneixement lliure.

També he pogut observar com el moviment ha madurat en franquesa. Durant aquest hivern la Wikimedia Foundation i part del moviment van travessar una experiència traumàtica que va suposar la renúncia de Lila Tretikov, antiga directora executiva de la fundació, així com la marxa de desenes d’empleats senior. Podeu llegir una síntesi cronològica dels fets aquí. Durant aquests dies a Berlín es van crear diversos espais per parlar francament del tema, per assumir errors i cercar possibles maneres d’evitar que aquest tipus de situacions es tornin a repetir. El que més em va agradar és la bona predisposició que es veia entre els diversos membres de la comunitat i especialment amb les persones directament afectades pel conflicte. El lema “pressuposeu bona fe“, tant difícil de complir en línia, es va aplicar en el món físic.

02: Nou enfocament del discurs sobre l’equilibri de gènere

És per molts conegut que el moviment necessita a corregir la subrepresentació de les dones a la Viquipèdia, tant a nivell de continguts, com de participació, com de perspectiva. Un més que recomanable text de Max Klein (en anglès) parla del tema:

  • En relació al biaix de contingut, un estudi fet amb sis de les grans enciclopèdies (anglès, francès, italià, castellà i rus) mostra que la presència de continguts de dones a la Viquipèdia es podria considerar fins i tot parcialment sobre-representada en comparació amb d’altres fonts clàssiques. En canvi, pel que fa al biaix estructural, es va trobar que els articles de dones tendeixen a enllaçar més a articles d’homes que a l’inrevés, el que es coneix com a Síndrome de la barrufeta, que consisteix en el fet que en el grup de persones de ficció, els membres masculins solen tenir alguna característica que els defineixi (com en els barrufets, per exemple, el filòsof, el que canta malament, el bromista, el que té mala sort, el jardiner, etc.) mentre que només hi ha un membre femení, la particularitat del qual és ser dona o noia i que no té cap altra característica especial (com en la comunitat dels barrufets, la barrufeta).
  • El biaix de lèxic agafa la idea del test de Finkbeiner, segons el qual una dona científica serà sovint més destacada per ser una dona que per ser una bona científica. A més, estima que les biografies de dones posen més èmfasi en aspectes relacionals, de gènere i familiars, mentre que les biografies d’homes del mateix àmbit laboral se centren en els seus èxits professionals. Per exemple, la paraula divorci és 4,4 vegades més freqüent en articles de dones que d’homes a la viquipèdia en anglès, xifra que puja fins el 4,7 i 4,8 en alemany i rus, respectivament. No disposem d’aquests estudis per a la Viquipèdia en català.
  • Pel que fa al biaix de visibilitat, l’estudi no va detectar grans diferències entre gèneres en relació a l’article del dia en aquestes viquipèdies. Es preveu fer aquesta recerca per a la Viquipèdia en català. Si voleu ajudar-nos, contacteu-nos.

El fet destacat de Berlín i la novetat per a mi va ser trobar-me amb nous disposats a posar-hi remei activament i amb un missatge positiu: S’han creat diversos grups com Wikimujeres o Wikiwomen, i s’estan realitzant campanyes molt intel·ligents com Wikiwomen in Red, que crea articles sobre dones rellevants en diversos àmbits.

03: Multilingüisme: La col·laboració entre organitzacions per fí és una realitat: CEE Spring, Europeana 280 i més
 
Fa anys que Amical promou la col·laboració entre wikis, intentant fer arribar la cultura catalana a totes les llengües del món. El nostre projecte internacional més reeixit és el Catalan Culture Challenge, del qual hem fet diverses edicions. Sembla ser que la idea de cooperació interwiki per fi comença a quallar en algunes comunitats: Enguany, els països d’Europa de l’Est han organitzat el CEE Spring, un concurs de traducció entre ells però obert a la resta de llengües. Es tracta d’un projecte molt similar al nostre Viquiprojecte Unió Europea que està tenint molt èxit. Pel que vaig sentir, els capítols i grups d’usuaris d’Europa de l’Est s’estan organitzant prou bé i tenen consciència de grup, cosa que no s’ha aconseguit tant amb els d’Europa occidental. Sentirem a parlar d’ells.
Un altre projecte similar és Europeana 280, on els 28 països de la UE han seleccionat 10 obres d’art representatives de cada estat i la idea és traduir-ho al màxim nombre de llengües possibles, incloent-hi el català. Per organitzar-ho, hem estat col·laborant amb Wikimedia Espanya, on cal reconèixer que l’Usuari Millars ha fet pressió per incloure totes les llengües de l’estat al concurs, no només les quatre oficials. S’aprecia el gest.
A Berlín ens vam reunir totes les organitzacions que promovem activament les traduccions interwikis per poder debatre oportunitats i reptes comuns. La idea és que tenim els voluntaris, tenim els recursos i les ganes però sovint no ens comuniquem prou bé. Passen masses coses arreu del moviment i costa trobar una manera òptima de saber on col·laborar. A destacar les comunitats del sud-est asiàtic, actualment molt més organitzades que fa uns anys i amb moltes ganes de traduir coses i de participar més activament en el discurs global.
04: The Amical Way
Durant els dies previs a la conferència es van realitzar un parell de “pre-conference days” amb tallers de formació, on no vaig poder assistir per motius d’agenda. Es veu que en diverses ocasions es va parlar del model Amical i de la nostra manera de fer les coses com a referent. Quan vaig arribar-hi, molta gent volia conèixer millor els nostres projectes. Comencem a ser referents a nivell global. Potser no “el referent” però sí un agent a tenir en compte. Felicitacions per la part que us toca. Un dels nostres projectes més reeixits és -sense dubte- la col·laboració amb biblioteques. Aquí podeu llegir el cas d’estudi (en anglès) que fem servir com a referència per a facilitar que el projecte es repliqui en d’altres zones del món. També s’han interessat pel nostre sistema de gestió de la comunitat i sobre els nostres sistemes per mantenir la comunitat cohesionada. Altres capítols van preguntar-nos sobre la nostra experiència en gestió de projectes.
Alex Stinson, un dels promotors de The Wikipedia Library i empleat de la Wikimedia Foundation, ens va definir com “Treballen molt, ajuden a tothom d’una manera molt eficient, sempre amb un somriure a la boca i sabent molt bé el què fan i perquè ho fan. S’han guanyat la confiança de les institucions culturals, dels viquipedistes catalans i de la resta del moviment: Són un model per al moviment, especialment per a totes aquelles comunitats petites o mitjanes amb ganes de fer les coses millors” Una vegada més, se’ns veu com el germà gran de les comunitats petites.
05: Wikipedia to the moon.
No podia acabar el resum sense parlar d’un viquiprojecte boig. Molt boig. Com ho llegiu: Un grup d’entusiastes de la ciència de Berlín, volen enviar el seu propi robot a la Lluna. I volen emportar-s’hi la Viquipèdia! L’any del 15è aniversari de la Viquipèdia, la nostra comunitat global d’editors està convidada a preparar la càpsula del temps (i de l’espai) del coneixement més gran que s’ha fet mai. Aquí podeu fer seguiment del projecte.
Post publicat originalment aquí.

Share your thoughts